Segons les últimes dades de Tinsa, el preu mitjà de l’habitatge acabat a Espanya va assolir els 2.094 €/m² a finals de 2025, amb un creixement interanual superior al 13 %. Altres informes sectorials situen l’increment acumulat de 2026 entre el 7 % i el 10 %, depenent de la regió i del tipus d’immoble.
Un mercat que continua creixent, però més lentament
Durant 2025 el mercat va viure un dels majors augments de preus de l’última dècada. Tanmateix, el 2026 comencen a apreciar-se signes de normalització. Les compravendes han començat a moderar-se i l’accés al finançament és més exigent a causa dels tipus hipotecaris elevats i de l’enduriment de les condicions bancàries.
Tot i així, els analistes descarten ara per ara un desplom generalitzat de preus. La raó principal és estructural: Espanya continua construint menys habitatges dels que demanda el mercat.
Entre els factors que sostenen l’alça destaquen:
• Escassetat d’habitatge nou en àrees metropolitanes.
• Elevada demanda en ciutats com Madrid, Barcelona, València i Màlaga.
• Increment de l’interès inversor estranger.
• Pujada continuada dels lloguers.
• Retorn de compradors amb un alt nivell d’estalvi acumulat.
Diferències regionals cada vegada més accentuades
L’evolució del mercat no és homogènia. Les pujades més importants es concentren a grans capitals, zones turístiques i la costa mediterrània. València, per exemple, supera ja els 3.300 €/m² i registra increments interanuals propers al 14 %.
Madrid i les Balears continuen liderant el rànquing de preus més alts del país, mentre que províncies de l’interior mantenen valors molt més moderats.
Els experts preveuen que aquesta divergència territorial s’intensifiqui els pròxims anys: a les àrees amb forta pressió demogràfica continuaran tensionades, mentre que a les ciutats mitjanes es podrien estabilitzar els preus i a les zones rurals o amb pèrdua de població es mantindrà un creixement limitat.
L’habitatge usat continua marcant màxims
Un dels fenòmens més destacats de 2026 és el fort encariment de l’habitatge usat. Les dades d’Idealista mostren pujades interanuals superiors al 18 % a començaments d’any, assolint màxims històrics des que existeixen registres.
La manca d’obra nova disponible està empenyent molts compradors cap al mercat de segona mà, especialment en centres urbans consolidats. Això genera una elevada competència entre compradors i redueix els temps de venda.
El lloguer continua sota pressió
El mercat del lloguer continua sent un dels principals focus de tensió social i econòmica. L’oferta disponible continua disminuint mentre augmenta la demanda de llars que no poden accedir a la compra.
Les previsions apunten a noves pujades de rendes el 2026, especialment a Barcelona, Madrid, València, Màlaga, les Illes Balears i zones turístiques i universitàries.
L’escassetat d’habitatge assequible i la retirada d’immobles del mercat residencial tradicional estan agreujant el problema.
Polítiques públiques i debat fiscal
L’habitatge s’ha consolidat com un dels principals debats econòmics i polítics del país. Diverses comunitats autònomes estan impulsant nous plans d’habitatge i incentius per augmentar l’oferta residencial.
Al mateix temps, creix el debat sobre la fiscalitat immobiliària. Diversos experts consideren que l’elevada càrrega impositiva sobre compravenda i construcció dificulta l’accés a l’habitatge, especialment entre els joves.
Entre les propostes més repetides apareixen:
• Reducció de l’IVA o ITP per a primer habitatge.
• Incentius fiscals al lloguer assequible.
• Agilització urbanística.
• Impuls a l’habitatge protegit.
• Col·laboració publicoprivada per augmentar l’oferta.
Perspectives per al 2027 i pròxims anys
Les previsions generals apunten que el mercat continuarà creixent, tot i que a ritmes més moderats. BBVA Research estima augments del 10,2 % el 2026 i del 6,8 % el 2027.
La majoria d’analistes coincideix en tres idees clau: no s’observa una bombolla comparable a la del 2008; la manca d’oferta continuarà sostenint els preus; i l’accés a l’habitatge continuarà sent un dels grans desafiaments econòmics i socials d’Espanya.
En definitiva, el mercat immobiliari espanyol entra en una nova etapa de creixement més moderat, però encara marcada per forts desequilibris entre oferta i demanda. Mentre no augmenti significativament el parc residencial disponible, especialment a les grans ciutats, la pressió sobre preus i lloguers continuarà sent elevada.
