A partir de l'1 de gener de 2025, la Llei 27/2014, que regula l'Impost sobre Societats, va establir nous tipus impositius. Així, per a les entitats l'import net de la xifra de negocis (INCN) del període impositiu immediatament anterior de les quals sigui inferior a 1 milió d'euros, s'apliquen els tipus següents: per al tram de base imposable comprès entre 0 i 50.000 euros, el tipus és del 17%; i per a la part restant de la base imposable, el tipus és del 20%. Al seu torn, les entitats que compleixin les previsions establertes a l'article 101 d'aquesta llei, és a dir, aquelles l'import net de la xifra de negocis del període impositiu immediatament anterior de les quals sigui inferior a 10 milions d'euros, tributen al tipus del 20%.
Al mateix temps, la Disposició transitòria quaranta-quatrena de la Llei 27/2014 estableix una aplicació transitòria del tipus general de gravamen per a microempreses i entitats de dimensió reduïda durant els exercicis 2025 i 2026 en els termes següents: les entitats l'import net de la xifra de negocis del període impositiu immediatament anterior de les quals sigui inferior a 1 milió d'euros aplicaran els tipus següents: per al tram de base imposable comprès entre 0 i 50.000 euros, el tipus serà del 21% l'any 2025 i del 19% l'any 2026; i per a la resta de la base imposable, el tipus serà del 22% el 2025 i del 21% el 2026. Igualment, les entitats que compleixin les previsions de l'article 101 de la llei, és a dir, aquelles amb un import net de la xifra de negocis inferior a 10 milions d'euros, tributaran als tipus següents: el 24% el 2025, el 23% el 2026, el 22% el 2027 i el 21% el 2028.
En llegir aquestes modificacions dels tipus impositius de l'Impost sobre Societats no puc evitar pensar que, amb l'aplicació de facto de tipus progressius constantment modificats al llarg de diversos anys, en lloc de tipus proporcionals fixos, com aconsellaria la lògica, es provoquen els efectes següents en el sector empresarial: es tritura la neutralitat tributària, que estableix que els impostos no han de distorsionar les decisions econòmiques, financeres o empresarials dels agents; el sistema fiscal ha de ser eficient recaptant sense alterar les decisions de consum, estalvi i inversió; es llança un torpede a la línia de flotació del creixement d'aquestes societats, bàsiques per a la contractació laboral al nostre país; es perjudica la inversió en béns d'equip; es dinamita la dispersió de la propietat del capital, amb tot el que això comporta per frenar la desigualtat social; i es complica, sense incrementar la utilitat de la informació, la comptabilitat d'aquestes entitats pels costos addicionals que suposa haver d'ajustar cada any els actius i passius per impostos diferits registrats als seus balanços, fet que vulnera els principis d'ordenació i aplicació del sistema tributari establerts a l'article 3 de la Llei 58/2003, General Tributària.
Vegem què vull dir amb un exemple, comparant la tributació de l'any 2025 sobre la base de diferents imports nets de la xifra de negocis (INCN) corresponents al 2024.
Una societat limitada amb un INCN de 998.000 euros l'any 2024 i una base imposable de 200.000 euros l'any 2025, d'acord amb els tipus establerts anteriorment (21% per als primers 50.000 euros de base i 22% per a la resta), tindria una quota el 2025 de 43.500 euros. Aquesta mateixa societat, però amb un INCN d'1.001.000 euros l'any 2024 i la mateixa base imposable de 200.000 euros el 2025, tributant al tipus del 24% sobre tota la base, tindria una quota de 48.000 euros. És a dir, haver incrementat la seva xifra de negocis el 2024 en només 3.000 euros, sense augmentar la base imposable del 2025, li comporta una tributació superior en 4.500 euros. L'increment de la seva xifra de negocis el 2024 provoca que la tributació redueixi el seu patrimoni net el 2025 en 1.500 euros, en termes comparatius.
Algú dirà: sí, però si s'incrementa l'INCN és normal que també augmenti la base imposable. D'acord. Ara imaginem que aquest increment dels ingressos comporta un augment de les despeses deduïbles equivalent a una tercera part de l'increment dels ingressos i que, per tant, comparem amb una base imposable el 2025 de 202.000 euros (200.000 + (3.000 - 1.000)). En aquest cas, la quota el 2025 ascendiria a 48.480 euros, i la tributació comportaria una reducció del patrimoni net de 1.980 euros, en termes comparatius.
Només si disminueix la seva base imposable el 2025, tot i haver incrementat el seu INCN el 2024, és a dir, augmentant les despeses per sobre dels ingressos, tributaria igual o menys el 2025. Així, exactament, amb un INCN de 998.000 euros el 2024 i una base imposable de 200.000 euros el 2025, es tributa exactament el mateix que si es té un INCN d'1.001.000 euros el 2024 i una base imposable de 181.250 euros el 2025. Cal parar molta atenció al que això posa de manifest.
La conclusió és delirant. Cal anar amb molta cura a l'hora de fer la planificació economicofiscal, sobretot en les entitats amb un INCN inferior a un milió d'euros, ja que increments d'aquest import l'any anterior que comportin el pas de l'entitat del règim de menys d'un milió d'euros al d'entitat de dimensió reduïda, llevat que vagin acompanyats d'una disminució significativa de la base imposable en l'any de l'autoliquidació, poden provocar que la tributació comporti una disminució patrimonial, en termes del conjunt de l'interval temporal i dels paràmetres analitzats, en l'any de l'autoliquidació.
I em pregunto si no ens trobaríem, d'alguna manera, davant d'una situació de confiscació marginal, en què l'increment d'un INCN de l'any anterior, en el seu marge màxim, estaria sent confiscat amb l'autoliquidació de l'impost de l'any següent. I també em pregunto si no ens trobaríem davant d'un possible error de salt impropi, pel seu efecte diferit en el temps; ja que, certament, l'augment de la quota a pagar d'un exercici, en tots els casos, no és superior a l'increment real de la base imposable d'aquell exercici, però l'augment de la quota a pagar de l'impost l'any següent sí que és superior a l'increment real de l'INCN de l'any anterior.
Per acabar, crec que no hem d'oblidar que l'article 31.1 de la Constitució estableix que tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques. Aquesta contribució es realitza mitjançant un sistema tributari just, basat en la igualtat i la progressivitat, i que en cap cas pot tenir caràcter confiscatori.
Igualment, crec que cal recordar que el Tribunal Constitucional, en la seva jurisprudència, ha establert de manera reiterada que els impostos mai no poden absorbir una part substancial o la totalitat de la renda o del patrimoni del contribuent, garantint que la tributació no esgoti la font de riquesa.
