La norma ha tirat endavant amb un ampli suport parlamentari: 111 vots a favor de PSC-Units, Junts, ERC i PPC, davant dels 21 vots en contra de Vox, Comuns i CUP, a més de dues abstencions d’Aliança Catalana.
El decret obliga les empreses concessionàries del servei interurbà a presentar en un termini de tres mesos plans específics de descarbonització de les seves flotes, així com millores en els sistemes d’informació per als usuaris.
Com a compensació per les inversions que hauran d’assumir les companyies, el Govern permetrà ampliar les concessions actuals fins a un màxim de sis anys addicionals.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va defensar la urgència de la mesura assegurant que el transport públic interurbà ha registrat “un creixement sostingut del 28% des del 2019” i que en els pròxims anys caldrà ampliar la flota fins als 1.900 vehicles, uns 300 més que en l’actualitat.
Paneque va explicar a més que l’objectiu de l’Executiu català és que el 2029 el 75% de la flota interurbana estigui ja descarbonitzada. La consellera va recordar que actualment existeixen 154 contractes de concessió que finalitzen el 2028, per la qual cosa va considerar “impossible esperar” al venciment d’aquests contractes per iniciar la transició ecològica.
El debat parlamentari va comptar amb intervencions de representants de tots els grups, reflectint posicions diferents sobre el model de finançament, les concessions a les empreses privades i l’estratègia de mobilitat sostenible impulsada pel Govern.
