La patronal presidida per Josep Sánchez Llibre va celebrar la decisió sobre Almaraz, qualificant-la d'«un pas en la bona direcció», i va defensar que la política energètica s'ha de basar en criteris tècnics, econòmics i de seguretat de subministrament, i no en plantejaments ideològics. Per això, sosté que, si l'Executiu ha considerat viable prolongar la vida útil de la central extremenya, el mateix criteri s'hauria d'aplicar a les instal·lacions nuclears catalanes.
El pes de l'energia nuclear a Catalunya
Foment recorda que les tres unitats nuclears actualment operatives a Catalunya produeixen al voltant del 60% de l'electricitat consumida a la comunitat, i es converteixen així en una infraestructura estratègica per al teixit industrial i per a l'estabilitat del sistema elèctric. Segons l'organització empresarial, prescindir d'aquesta capacitat de generació abans de disposar d'alternatives suficients suposaria incrementar la dependència energètica exterior, elevar els costos de producció i reduir la competitivitat de les empreses catalanes.
La patronal insisteix, a més, que Catalunya manté un important retard en el desplegament d'energies renovables, en les infraestructures d'emmagatzematge i en les interconnexions elèctriques, fet que dificulta substituir a curt termini la producció nuclear. En aquest context, considera que tancar anticipadament Ascó i Vandellòs podria comprometre tant la seguretat del subministrament com el procés d'electrificació de la indústria.
Un calendari de tancament ja fixat
El calendari actualment vigent preveu el tancament esglaonat de les centrals nuclears catalanes:
-
Ascó I: octubre de 2030.
-
Ascó II: octubre de 2032.
-
Vandellòs II: febrer de 2035.
Aquest calendari forma part del protocol signat el 2019 entre el Govern i les empreses propietàries del parc nuclear espanyol. Tanmateix, l'autorització per prolongar l'activitat d'Almaraz fins al 2030 ha obert un nou escenari polític i energètic que podria desembocar en una revisió del conjunt del calendari nacional.
Un debat que transcendeix Catalunya
La decisió sobre Almaraz ha provocat un intens debat polític. Mentre que organitzacions empresarials, alcaldes de municipis nuclears i bona part de l'oposició consideren que la pròrroga respon a criteris de seguretat energètica i estabilitat del sistema elèctric, els partits situats a l'esquerra del Govern i les organitzacions ecologistes denuncien que suposa un retrocés en la transició cap a un model basat exclusivament en energies renovables.
El Ministeri per a la Transició Ecològica sosté que l'ampliació de la vida útil d'Almaraz respon a les circumstàncies actuals del mercat energètic i a la necessitat de garantir el subministrament elèctric, tot i que insisteix que no implica modificar, ara per ara, el calendari general de tancament de la resta de centrals nuclears espanyoles.
La indústria reclama una planificació realista
Foment del Treball defensa que la transició energètica s'ha de desenvolupar sense posar en risc la competitivitat econòmica ni la seguretat del subministrament. Per això reclama al Govern central, a la Generalitat, a les empreses elèctriques i al Consell de Seguretat Nuclear l'obertura d'un diàleg que permeti revisar el calendari de tancament d'Ascó i Vandellòs a la llum del nou context energètic.
La patronal resumeix la seva posició amb una idea clara: la transició energètica no hauria de consistir a tancar capacitat de generació abans de disposar d'alternatives suficients que garanteixin un subministrament estable, assequible i lliure d'emissions. Una petició que, després de la decisió adoptada amb Almaraz, torna a situar el futur de les centrals nuclears catalanes al centre del debat energètic espanyol.
