La consellera d’Economia, Alícia Romero, va defensar uns comptes que, segons l’Executiu, permetran reforçar els serveis públics i avançar en la modernització de Catalunya. El Govern considera que aquests pressupostos aporten estabilitat institucional després de mesos de negociacions i després que una primera proposta hagués de ser retirada per manca de suports parlamentaris. Si es compleixen els terminis previstos, l’aprovació definitiva podria produir-se durant el pròxim mes de juliol.
Tanmateix, l’oposició manté un rebuig frontal al projecte. Junts, PP i Vox consideren que els comptes no responen als principals reptes econòmics i socials de Catalunya i acusen el Govern de presentar un pressupost continuista que depèn de les exigències d’ERC i dels Comuns. Durant el debat parlamentari, les tres formacions van insistir que continuaran presentant esmenes parcials per intentar modificar un text que consideren insuficient i allunyat de les necessitats reals dels catalans.
Reaccions de l’oposició
Junts per Catalunya
La portaveu parlamentària de Junts, Mònica Sales, va tornar a denunciar que el Govern ha fet perdre mesos a Catalunya per acabar presentant uns comptes pràcticament idèntics als retirats al març. Els postconvergents sostenen que el pressupost manté el model intervencionista impulsat pels Comuns i lamenten l’absència d’avenços reals en finançament i sobirania fiscal per a Catalunya.
Partit Popular de Catalunya
El portaveu popular, Juan Fernández, va qualificar els comptes d’“estafa política” i va assegurar que PSC, ERC i Comuns han intentat presentar com una gran negociació un text que, al seu parer, manté “les mateixes prioritats equivocades”. El PP denuncia un excés de pressió fiscal, intervencionisme en habitatge i manca de mesures per impulsar l’activitat econòmica.
Vox
Per la seva banda, el secretari general i portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, va carregar contra el que va definir com un pressupost basat en el “malbaratament ideològic” i l’augment de la despesa política. Vox considera que els comptes consoliden polítiques identitàries i burocràtiques mentre deixen sense resoldre problemes com la seguretat, la immigració il·legal o l’accés a l’habitatge dels catalans.
