Quins bons temps quan la canalla venia educada de casa!
Ara, la societat i les institucions, descarreguen tot el pes de l'educació en el personal docent i no docent dels centres educatius. Així en l'horari escolar (que no ha variat en nombre d'hores) s'imparteix: educació en valors, educació per a la pau, educació viària, educació per a la salut, educació sexual, educació ètica (i alguns casos religiosa), educació alimentària, educació per a la higiene diària, educació contra el maltractament sexista, educació contra el racisme, educació per a la igualtat LGTBI+, educació de les emocions...i encara potser me'n deixo alguna!
Els docents i no docents fan el que poden amb el que tenen i lluiten a diari per poder fer dignament la seva feina.
I doncs, Què fa el Departament?
Per suposat i com a bons polítics que són, el primer que fa el Departament és crear coordinacions, delegacions, comissions, mentories i càrrecs i més càrrecs intermedis per controlar, gestionar, programar, dissenyar i una llarg etcètera de verbs que al final acaben caient sobre les espatlles dels docents i no docents. L'organigrama del Departament és inacabable de personal tècnic que no penseu que cobrarà el sou d'un mestre d'escola.
La segona feina que hauria de fer el Departament seria la de dotar dels recursos personals, econòmics i d'altre índole que els que piquen pedra necessiten per dur a terme la seva missió.
Doncs no! Els recursos, si arriben ho fan amb comptagotes i avui te'ls donen i demà te'ls prenen. Normal, si s'han de gastar tants diners en el personal intern del Departament...
I la tercera funció seria la de dirigir l'ensenyament (o educació, com diuen ara) i marcar el camí amb objectius clars i currículums estables i de provada eficàcia, acompanyant amb un sistema avaluatiu raonable i que valori l'esforç i el treball realitzat; de manera que es garanteixi l'èxit.
Doncs tampoc!
El currículum canvia cada dos per tres i cada cop és més enrevessat i "post-modern", seguint les pautes metodològiques que marquen unes entitats privades i subvencionades (Innovamat i Fundació Bofill) que elaboren programes experimentals basats en pseudociència i que s'apliquen a la majoria de centres de Catalunya amb resultats nefastos: indisciplines, abandonament escolar, nivells acadèmics paupèrrims i els pitjors resultats mai vistos en els barems internacionals i nacionals d'avaluació.
Cert és que molts docents i equips directius s'han enlluernat amb aquestes "noves maneres d'ensenyar" i han caigut en el parany sense mesurar-ne les conseqüències.
La tercera pota correspon a l'alumnat
Aquest cada any està més confós. Ara llibres, ara no. Ara pantalles, ara no. Ara lletra lligada, ara no. Ara un mestre, ara set o vuit. Ara amb els mateixos companys d'aula, ara grups multi edat. Ara m'exigeixen, ara no. Ara em fan una prova escrita, ara no. Ara treballo per racons, ara per tallers, ara busco a Internet ara faig teatre, ara una festa, ara una sortida lúdica. Ara necessito saber-me les taules de multiplicar, ara me les donen escrites o multiplico amb regletes.
I es van sumant desacords amb el saber i la memòria i cada dia el desinterès és més gran per aprendre. L'esforç els fa bufar i no veuen que tingui cap recompensa. És millor jeure i veure-les passar. Qui no s'apuntaria davant d'aquest desgavell?
I quan s'avorreixen què passa? Indisciplines que no tenen cap conseqüència per la qual cosa aquestes augmenten exponencialment, en especial a l'adolescència que és quan el jovenet o joveneta vol marcar territori.
I si afegim el mal que estan fent les xarxes socials...ja n'hi t'ho explico.
I encara ens queda la quarta pota involucrada: les famílies
La majoria d'elles han desertat de la seva funció principal que és la d'educar a llurs fills i filles. Escoltant el rum-rum social se senten alliberats d'aquesta funció perquè "per això paguen els seus impostos, és adir, per poder dur els nens a escola a que els eduquin". És com llençar els papers a terra perquè com pago impostos ja vindrà l'escombriaire a recollir-los.
I les famílies de bona voluntat i responsables que mínimament eduquen a la seva canalla, que també n'hi ha, es troben amb el handicap de que no saben com ni en què poden ajudar en els seus aprenentatges. No entenen les "noves" matemàtiques, ni que no els facin fer deures a casa ni tan sols fer-los llegir una estona (no es vagin a cansar). Tampoc entenen de projectes, ni de capses d'aprenentatge, ni de tallers, ni de...
Llavors desisteixen a mesura que es van fent grans els nens i com que al final les "notes" sempre són bones (seguint les teories wokes) doncs..."qui dies passa, anys empeny".
I davant de tot això...farem alguna cosa o seguirem directes al barranc?
