El BM Granollers va treure endavant un partit molt més incòmode del que reflecteix el 27-23 final davant Atlético Valladolid al Palau d'Esports de Granollers. Una victòria de les que pesen a la classificació… i al cap. Perquè l’equip d’Antonio Rama va haver de picar pedra durant gairebé tot l’encontre per acabar imposant la seva llei.
L’inici va ser clarament visitant. L’Atlético Valladolid va signar una primera part de molt nivell, seriós en defensa i encertat en atac, castigant cada dubte dels vallesans. Durant gairebé 30 minuts, el guió va ser seu. El Granollers no va aconseguir posar-se per davant fins que faltaven 12 segons per al descans, en un tram final que va maquillar lleugerament un domini visitant que va ser real. L’11-10 al descans ho deia tot: igualtat al marcador, però millors sensacions per a un Valladolid que va incomodar, i molt, els locals i que va arribar a adquirir avantatges de fins a quatre gols (4-8)…
Després del pas pels vestidors, el Granollers va reaccionar. Va ajustar línies, va pujar la intensitat defensiva i va començar a trobar continuïtat ofensiva. El que abans fallaven els locals, ara no ho repel·lien els pals, al contrari del que va passar amb els castellans, que semblava que la porteria granollerina estava tapiada. A partir d’aquí van arribar els primers avantatges clars: diferències controlades de quatre que semblaven trencar el partit. Però aquest equip, quan pot viure tranquil… decideix patir. Valladolid no es va descompondre, va tornar a ficar-se en el partit i va obligar els de Rama a jugar amb l’alè al clatell fins al final.
No va ser fins als dos o tres últims minuts quan el Granollers va poder tancar l’encontre amb certa autoritat. El 27-23 definitiu va arribar més per insistència i ofici que per domini clar, en un final on els locals van saber gestionar millor els temps i van imposar la qualitat dels seus homes, la profunditat de la banqueta i el major fons físic que permetien els constants canvis d’Antonio Rama.
Amb aquesta victòria, el BM Granollers s’aferra a la tercera plaça: a només un punt del segon classificat i amb un d’avantatge sobre el quart, el Bidasoa irunès. La classificació per a l’Europa League està pràcticament assegurada, llevat d’una gran hecatombe en els pròxims 5 partits de la Lliga Asobal. Ara, el que queda és el de sempre: lluitar per aquesta “medalla dels pobres”: el subcampionat, sense més pressió que aconseguir-la si es pot.
Per a això hauria de guanyar tots els seus partits, esperar que Logronyo perdi amb el FC Barcelona i vèncer a Artaleku, davant el Bidasoa, a la penúltima jornada de lliga. Gairebé res.
