Des de l’oposició, i especialment des del Partit Popular, es considera que la iniciativa té més de gest polític que de veritable viabilitat parlamentària. No falten motius per al dubte. Els socis que han sostingut el Govern durant els darrers anys mostren cada cop més distància. El PNB ha endurit el seu discurs en les últimes setmanes, mentre que Junts manté una posició cada vegada més crítica amb l’Executiu i ha deixat clar en nombroses ocasions que no està disposat a concedir xecs en blanc. Amb aquest escenari, resulta legítim preguntar-se si l’anunci respon a una voluntat real d’aprovar uns comptes o simplement a la necessitat de transmetre una imatge de normalitat institucional.
La situació adquireix un caràcter encara més cridaner si es té en compte que la legislatura entra ja en el seu tram final. Els temps parlamentaris, les dificultats per construir una majoria estable i el creixent desgast polític del Govern fan que la discussió sobre uns hipotètics comptes per al 2027 sembli més un exercici de comunicació política que una prioritat legislativa immediata.
A més, l’anunci coincideix amb un moment especialment delicat per al PSOE. Les investigacions judicials que afecten diferents càrrecs i exresponsables socialistes, inclòs l’expresident Rodríguez Zapatero, els informes de la UCO, les declaracions davant dels tribunals i la contínua aparició de noves informacions sobre diversos casos mantenen la pressió política sobre La Moncloa. En aquest context, l’oposició interpreta l’obertura del debat pressupostari com un intent de desplaçar el focus mediàtic cap a qüestions econòmiques i allunyar-lo dels problemes que actualment ocupen titulars i debats parlamentaris.
L’argument del Govern és que Espanya necessita estabilitat i planificació econòmica. Tanmateix, els seus crítics recorden que l’estabilitat no es construeix únicament anunciant pressupostos, sinó aconseguint els suports necessaris per aprovar-los. I avui, aquests suports semblen més fràgils que mai.
Per això, cada vegada són més els qui consideren que parlar dels Pressupostos del 2027 sense tenir garantida una majoria parlamentària sòlida s’assembla més a una operació de distracció política que a un veritable full de ruta per al país. Una estratègia destinada a canviar el tema de conversa en un moment especialment incòmode per a l’Executiu.
La gran pregunta és si els ciutadans seguiran aquest canvi de focus o si, per contra, continuaran observant amb atenció les investigacions judicials i els problemes polítics que envolten el Govern. Perquè anunciar pressupostos és relativament senzill; aconseguir que siguin creïbles és una qüestió ben diferent. I jo no veig que als bars i terrasses espanyoles canviem els judicis de Koldo, Ábalos, Cerdán, les mascaretes, Zapatero, el germaníssim músic o l’esposa professora, per una discussió pressupostària de barra de bar…
