Montoro reflota el PSOE

Quan més acorralat estava el PSOE pels seus casos de corrupció i la seva escassa autocrítica. Quan semblava que fins i tot els seus socis d'investidura començaven a dubtar de si continuar amb el seu suport o deixar-lo morir a la cuneta, va i apareix un cas, que no per antic, és menyspreable de rendiment polític.
Montoro asistiendo a Sánchez
photo_camera Montoro assistint a Sánchez

El cas de presumpta corrupció de l'exministre Montoro li ha vingut al PSOE com aigua de maig. Els permet dir: "Ho veieu? Ja us ho dèiem! Aquí el teniu! Un nou cas de corrupció del PP, el partit amb més casos de corrupció de la nostra història en democràcia".
Així es tapa tot el viscut fins ara amb el nostre actual Govern.

Montoro va ser ministre d'Hisenda en el Govern de José María Aznar entre l'abril del 2000 i l'abril del 2004, i després amb Mariano Rajoy entre el desembre del 2011 i el juny del 2018. El titular del Jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona, Rubén Rus, va aixecar el secret de sumari sobre una causa oberta el 2018 i que havia aconseguit mantenir en secret fins ara. I just en aquesta cruïlla política actual surt a la llum. Casualitat?

El jutge imputa Montoro per presumptament aprofitar-se del seu càrrec per aprovar diverses lleis que beneficiaven empreses de gas que eren clients d’un despatx d’advocats que havia fundat el ministre abans d’entrar al Govern, segons consta en l’acte.

La cosa no és menor. Així ho sembla i encara que el cas és llunyà en el temps, no es pot obviar i mereix una investigació a fons. I tot això es coneix gràcies a l’encomiable tasca de la UCO, una vegada més. Aquella unitat de la Guàrdia Civil a la qual els responsables socialistes d’alt rang, a més de les actuacions de la fontanera del PSOE (Leire Díez) van voler menysprear amb insinuacions de partidisme.

I ja hi som amb el de sempre. Com es queda el ciutadà del carrer, de bona voluntat, que l’únic que vol és veure el seu país avançar de manera que li permeti viure dignament?

En qui confiarà ara aquest ciutadà o ciutadana per oferir-li el timó d’Espanya?

Què ens queda? Si prioritzem... Què és el primer: un vot de càstig o votar al menys dolent?

Podrà venir alguna nova força política que ens torni la confiança perduda en els nostres dirigents?

La política espanyola està a l’UCI i se n’ha de fer mirar. Necessita un rentat profund i una regeneració democràtica d’alt nivell. O tornen a imperar els valors de servei a la comunitat o estem abocats a convertir-nos en una "república bananera".

Més a La Opinión de Carles Viñallonga