Des de Montenegro, Pedro Sánchez va assegurar que «mai no vaig avalar, conèixer ni permetre res del que feia Leire Díez» i va afirmar que mai no va ser informat sobre les actuacions de l’exmilitant socialista. El president va insistir a desvincular-se completament de la trama i va defensar que, si n’hagués tingut coneixement, no l’hauria tolerada.
Per la seva banda, Fernando Grande-Marlaska va tornar a donar suport a la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, després que es confirmés que havia mantingut diverses reunions amb Leire Díez. El ministre va assegurar que González li havia traslladat que «no va tenir cap contacte» amb l’exmilitant socialista relacionat amb la presumpta trama i va sostenir que, per a ell, «això és el més important». Marlaska també va rebutjar haver mentit quan en ocasions anteriors havia negat l’existència de reunions, argumentant ara que es referia exclusivament a trobades relacionades amb els fets investigats.
Tanmateix, l’oposició considera que les explicacions arriben tard i resulten poc convincents. El portaveu nacional del Partit Popular, Borja Sémper, va denunciar que el Govern recorre a «excuses de mal pagador» per intentar desvincular Sánchez del cas i va acusar l’Executiu de canviar contínuament la seva versió a mesura que apareixen noves informacions. Per als populars, el problema ja no és únicament el contingut de la investigació, sinó la creixent manca de credibilitat d’aquells que han d’oferir explicacions públiques.
La polèmica es produeix, a més, després que durant mesos es negués l’existència de reunions entre Leire Díez i la directora de la Guàrdia Civil, trobades que posteriorment han estat reconegudes oficialment. Aquesta successió de rectificacions i matisacions ha reforçat el discurs de l’oposició, que sosté que el Gobierno actua sempre a remolc de les revelacions judicials i dels informes de la UCO.
Més enllà de la responsabilitat penal o política que puguin determinar els tribunals, el cas està provocant un evident desgast en la confiança pública. Perquè quan les versions oficials canvien diverses vegades en pocs dies, resulta cada vegada més difícil per als ciutadans distingir on acaba l’explicació i on comença la justificació. I aquesta és precisament la principal conclusió que extreu l’oposició: que el problema del Govern ja no és només la investigació judicial, sinó que cada vegada són menys els espanyols que creuen les seves explicacions.
