El dia del desembarcament de la dreta a Extremadura, el dia D, pronostica una victòria que frega la majoria absoluta del PP (marcada pels 33 escons venerats per la gent de Feijóo), que passaria dels actuals 28 diputats a una forquilla que va dels 30 als 32, fregant aquesta majoria. Alhora, totes les enquestes reiteren la clatellada històrica del PSOE de Gallardo, que baixaria dels seus actuals 28 diputats fins a una forquilla que els dona entre 20 i 22. Aquestes xifres, juntament amb un màxim de 4-6 diputats per a l’esquerra comunista d’Unidas Podemos, converteixen el vot de tota l’esquerra i la seva suma en absolutament irrellevant. Vox serà l’altre gran beneficiat, passant de 5 a 9‑12 possibles diputats, tot i que la seva alegria podria quedar esmorteïda si es confirmen els números de Guardiola. Cosa curiosa.
En totes aquestes sumes i restes es conclou que el PP està a punt de poder governar en solitari sense necessitar l’arsènic (o cicuta segons el dia) de Vox, cosa que convertiria el quadre d’Abascal (perquè, com és habitual en aquella formació, ningú coneix qui s’hi presenta, ja que només importa el líder) en pràcticament irrellevant en perdre la capacitat estratègica d’“ofegar” l’enemic (que curiosament no és l’esquerra sinó el PP) i extorsionar-lo fins a fer-lo plorar de desesperació.
O potser, ¿els nois d’Abascal s’atrevirien a boicotejar un PP amb majoria suficient i amb més diputats que tota l’esquerra junta? Serien capaços? I, el que és més important, com podria justificar-se una actitud tan macarra davant un electorat que vota majoritàriament a un altre partit, per cert, també de dretes i del qual volen extreure’n el vot? Difícil d’explicar, certament.
Recordem que les eleccions extremenyes s’han avançat perquè PP i Vox no han aconseguit arribar a acords. Tanmateix, en aquell moment, l’aritmètica parlamentària castigava els populars i beneficiava Vox, i de tant estirar la corda van provocar l’avançament electoral. Si els extremenys voten diumenge alguna cosa semblant al que diuen els sondejos de les últimes setmanes, els paràmetres canvien completament i qui es queda amb pocs arguments d’extorsió —llevat que només pretenguin la revolució total— és el partit d’Abascal. Vaja, que no els veig votant el mateix que els imputats de Sánchez si el PP té més diputats que el PSOE i tota l’esquerra junta…
A més, convé recordar que, en menys de dos mesos, tornaran a enfrontar-se a un altre Miura com són les eleccions avançades, pel mateix motiu i causa, a l’Aragó. Així va començar Ciutadans en el seu moment, i va durar menys que un caramel a la porta d’una escola...
