La història del Mas Bosc de Rufets forma part de la tradició rural catalana. Durant segles, la finca va ser una explotació agrícola i forestal típica de la zona de Sant Feliu de Codines. El nom Rufets evoca un passat de famílies arrelades a aquell indret, on la supervivència depenia del conreu de secà i de l’aprofitament de la fusta dels densos boscos que l’envoltaven. Durant generacions, la casa va mantenir l’estructura clàssica de masia: una planta rectangular, teulades de teula àrab i espais compartits entre l’habitatge humà i el bestiar.
La trajectòria de la masia va fer un gir radical amb l’arribada de la Revolució Industrial, al segle XIX, i l’ascens de la burgesia tèxtil catalana. Aquesta nova classe social buscava al Vallès un refugi d’aire pur, prestigi i descans. Per això, a la comarca hi trobem nombroses construccions similars, especialment a la Garriga, Cardedeu, l’Ametlla del Vallès o Granollers. En aquestes poblacions hi estiuejaren famílies com els Barbeny, Barraquer, Estabanell, Fargas, Roca Umbert, Ganduxer, Daurella o Viader.
L’any 1920, l’industrial Francesc Trinxet i Mas (1875-1941), propietari de la Fàbrica Trinxet de l’Hospitalet de Llobregat, va adquirir la propietat. Era fill d’Avel·lí Trinxet i Casas, un empresari i mecenes influent, i la seva família va estar estretament vinculada al modernisme. El seu cosí fou el reconegut pintor Joaquim Mir, i el seu pare va encarregar a l’arquitecte Puig i Cadafalch la construcció de la Casa Trinxet a l’Eixample de Barcelona, avui desapareguda. Francesc Trinxet va gestionar una de les grans potències tèxtils de l’Estat, especialitzada en el filat i el teixit del cotó. La fàbrica de Santa Eulàlia (l’Hospitalet) va arribar a ocupar més de 1.100 treballadors i esdevingué un motor econòmic fonamental per a la zona. També va participar activament en la creació de la Unió Industrial Cotonera el 1929, una agrupació d’empreses pensada per resistir les crisis del sector mitjançant la concentració de la producció.
La compra de la finca no responia només al desig de tenir una casa al camp, sinó a la voluntat d’erigir un monument que reflectís el seu estatus i la seva estima per l’avantguarda artística del moment. Per fer realitat aquesta visió, va confiar el projecte a Joan Rubió i Bellver, arquitecte municipal de Barcelona i deixeble d’Antoni Gaudí. Rubió, una de les ments més brillants del modernisme tardà, entre 1920 i 1924 no es va limitar a reformar la finca: la va reinventar completament.
La intervenció arquitectònica és considerada una de les fites de la carrera de Rubió. Allunyant-se de l’ús del maó vist habitual en altres arquitectes de l’època, va optar per la pedra local, treballada de manera rústica i monumental. El resultat és una edificació que sembla emergir orgànicament del terreny. La façana principal destaca per una asimetria controlada, amb torres que evoquen castells medievals però amb una sensibilitat moderna. Els interiors van ser concebuts per oferir el màxim confort, integrant artesania en ferro forjat, vitralls policromats i fustes nobles. Cada racó va ser pensat perquè la llum i la natura exterior fluïssin cap a l’interior, creant una atmosfera alhora solemne i acollidora.
El projecte dels Trinxet no es va limitar a la residència principal. Als terrenys adjacents es va fundar la Granja Fi-Vallès, que va suposar una autèntica revolució en introduir tècniques d’avicultura científica i maquinària fins aleshores inèdita a la comarca. La granja es va convertir en un model d’eficiència i disseny, estenent l’estètica de Rubió als edificis auxiliars. Tot i que avui gran part d’aquesta zona agrícola es troba en desús, la seva existència recorda l’esperit innovador de Francesc Trinxet, que veia el camp no només com un espai de lleure, sinó també com un lloc d’excel·lència tècnica.
Amb el pas del temps i els canvis generacionals, la finca va deixar de ser una residència privada per obrir-se al públic. Sota el nom de la Baronía, la propietat ha sabut adaptar-se als nous temps sense perdre la seva essència històrica. Avui és un referent en el sector d’esdeveniments d’alt standing i en el turisme cinematogràfic. Ha estat escenari de rodatges publicitaris de marques de luxe i de produccions audiovisuals que busquen la mística d’un castell encantat i l’elegància del modernisme català.
La Baronía ha acollit rodatges d’època com les sèries Vida privada i Barcelona, ciutat neutral, així com fragments de films com Incerta glòria i La corona partida. En l’àmbit publicitari, la seva estètica ha atret firmes internacionals de prestigi com Audi, BMW, Mercedes-Benz, Pronovias i diverses marques de perfums, que han aprofitat els seus jardins romàntics i les façanes de pedra per a campanyes de luxe. Igualment, la finca ha brillat en produccions musicals de gran rellevància, com l’emblemàtic Concert de Nadal de TVE protagonitzat per Josep Carreras.
