Salvador Illa s’ha congratulat que el primer acte que ha fet després de reincorporar-se a la seva activitat al Palau de la Generalitat “sigui d’habitatge” i ha expressat el seu agraïment a la Conferència Episcopal Tarraconense “per la disposició que sempre hem trobat des del Govern a col·laborar, a sumar, a intentar resoldre les coses”.
El cap del Govern també ha posat en relleu que aquest acord “és pioner al conjunt d’Espanya, obre un camí molt interessant i mostra una disposició d’anar amb tot, d’arribar a acords amb tothom”. Ha fet notar que “al final qui guanya és el país” i que es tracta d’un “pas endavant important, que forma part d’una política integral d'habitatge del Govern de Catalunya”.
Aquest nou protocol de col·laboració permet ordenar, amb seguretat jurídica, com es posarà aquest patrimoni al servei de les polítiques públiques d’habitatge i quins mecanismes faran possible transformar-lo en promocions destinades a lloguer assequible.
L’acord consolida la voluntat de cooperació entre el Govern i les diòcesis catalanes en un dels principals reptes socials del país: garantir l’accés a un habitatge digne, especialment a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat. El text fixa un marc estable a partir del qual s’hauran d’anar concretant, en els pròxims mesos, actuacions arreu del territori.
A l’acte també hi han assistit el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque; la secretària general de Justícia i Qualitat Democràtica, Maite Casado; el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades; la secretària d’Habitatge, Lídia Guillén; el director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas; el director general d’Habitatge, Jordi Mas, així com el bisbe de la diòcesi de Lleida, Daniel Palau, i el bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona, David Abadias.
Una prioritat compartida
Amb aquesta iniciativa, el Govern i la Conferència Episcopal Tarraconense reforcen l’habitatge com una prioritat compartida i refermen la voluntat de cooperació necessària per incrementar de manera estructural el parc públic de lloguer. El protocol parteix d’una diagnosi compartida: fer front a la problemàtica de l’habitatge. Les parts coincideixen en la necessitat de facilitar fórmules que permetin posar en circulació béns avui infrautilitzats i adaptar-los a les necessitats d’habitatge actuals.
El document signat avui fixa les bases d’un marc general perquè la Generalitat i les arxidiòcesis i diòcesis catalanes puguin promoure projectes d’habitatge social en béns que són propietat de l’Església i que actualment no tenen un ús complet o permanent. A partir d’ara s’obrirà un procés d’anàlisi tècnica per determinar quins espais reuneixen les condicions urbanístiques, d’edificació i de viabilitat econòmica per poder acollir habitatges.
La fórmula prevista no implica ni la compra ni la donació dels immobles. La titularitat es manté en mans eclesiàstiques i l’ús social es vehicularà a través de convenis específics que concretaran les condicions de cada actuació, la durada de la cessió i les responsabilitats de les parts, amb totes les garanties jurídiques.
Aquests convenis hauran de permetre que els habitatges resultants es destinin prioritàriament a col·lectius en situació de vulnerabilitat i es gestionin sota criteris de transparència, equitat i servei públic.
Treball conjunt amb cada bisbat
Per assolir l’objectiu es crearà una taula de treball, integrada per cinc membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense, i cinc membres designats per la Generalitat de Catalunya, entre els quals, quatre membres designats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (dos de l’àmbit de l’habitatge i dos de l’àmbit d’urbanisme) i un membre designat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (àmbit d’afers religiosos) de la Generalitat de Catalunya.
Paral·lelament, es crearà una Comissió de Seguiment d’aquest Protocol integrada per tres membres designats per la Conferència Episcopal Tarraconense i per tres representants de la Generalitat de Catalunya.
L’operativa es desenvoluparà de manera individualitzada amb cada bisbat, analitzant la disponibilitat real del seu patrimoni i definint, cas per cas, la millor via per fer possible l’ús residencial amb finalitats socials. Aquest treball de camp haurà de permetre prioritzar les actuacions que es puguin posar en marxa amb més rapidesa.
