En els últims quatre anys, els preus d’oferta haurien pujat entre un 37,5 % i un 39,4 %, mentre que els preus reals de compravenda només ho van fer entre un 26 % i un 29 %. La taxadora adverteix que aquest desfasament no implica necessàriament una bombolla generalitzada, però sí que exigeix vigilància sobre l’acceleració dels preus en determinades zones.
“Els portals reflecteixen majoritàriament habitatges de gran valor o situats en zones prime, mentre que les compravendes es tanquen en barris o municipis més assequibles”, explica l’informe d’UVE.
Catalunya: alta disparitat entre el que es demana i el que es paga
En el cas de Catalunya, la bretxa es considera alta. Barcelona i el seu entorn metropolità concentren gran part de les ofertes més cares del país —sovint en zones turístiques, amb vistes al mar o en promocions d’obra nova—, mentre que una part rellevant de les operacions reals es fan a l’interior o a la segona corona metropolitana, on els preus són sensiblement més baixos.
Fonts de Brains Real Estate News assenyalen que Barcelona ciutat encadena pujades interanuals superiors al 10 %, mentre que a províncies com Lleida o Girona el mercat es manté molt més estable.
El resultat: una mitjana autonòmica distorsionada que situa Catalunya entre les regions amb més “tisora” entre el que es demana i el que es paga, juntament amb Balears, Madrid i la Comunitat Valenciana.
Les claus del desfasament:
-
Metodologia diferent: els portals publiquen preus d’oferta, sense reflectir descomptes o rebaixes finals.
-
Oferta concentrada en zones cares: el pes dels habitatges “premium” eleva la mitjana.
-
Compradors que busquen pisos més petits o barats: la demanda efectiva es desplaça cap a productes més assequibles.
-
Expectatives inflades dels venedors: es fixen preus alts “per negociar”.
Efectes en el mercat
Per als compradors, la recomanació és clara: mirar dades de compravenda reals i no deixar-se guiar per preus inflats.
Per als venedors, un preu massa optimista pot allargar la venda o bloquejar l’operació.
Per a les administracions, l’informe reforça la necessitat de transparència al mercat immobiliari i de polítiques que evitin distorsions informatives.
Lloguer: preus en màxims malgrat la regulació
Mentre el mercat de compravenda mostra senyals de sobrevaloració, el lloguer continua marcant rècords.
Al setembre de 2025, el preu mitjà es va situar en 14,5 €/m²/mes a Espanya, amb una pujada interanual del +10,9 %. A Catalunya, la mitjana arriba als 19,1 €/m²/mes, només per sota de Madrid (20,9 €/m²/mes) i Balears (19,2 €/m²/mes).
A Barcelona ciutat, els nous contractes han pujat un 12,5 % en un any, tot i que l’aplicació de la llei de topalls en municipis tensionats ha moderat alguns lloguers en zones concretes.
| Comunitat Autònoma / Ciutat Autònoma | Preu mitjà lloguer (€/m²/mes) | Variació interanual estimada |
|---|---|---|
| Andalusia | 11,63 €/m² (maig 2025) | +10,3 % |
| Aragó | 10,73 €/m² (maig 2025) | +13,1 % |
| Astúries | 9,9 €/m² (ag./jul. 2025) | +7,9 % |
| Balears | 19,2 €/m² (jun./jul. 2025) | +6,6 % |
| Canàries | 15,0 €/m² (juny 2025) | +8,7 % |
| Cantàbria | 11,5 €/m² (jul. 2025) | +4,5 % |
| Castella i Lleó | 8,9 €/m² (ag. 2025) | +8,9 % |
| Castella - la Manxa | 8,0 €/m² (ag. 2025) | +13,3 % |
| Catalunya | 19,1 €/m² (juny 2025) | +9,7 % |
| Comunitat de Madrid | 20,9 €/m² (set. 2025) | +12,2 % |
| Comunitat Valenciana | 12,4 €/m² (ag. 2025) | +9,8 % |
| Extremadura | 7,3 €/m² (ag. 2024) | +2,7 % |
| Galícia | 9,3 €/m² (jul. 2025) | +7,6 % |
| La Rioja | 9,0 €/m² (ag. 2025) | +10,0 % |
| Navarra | 10,7 €/m² (ag. 2025) | +5,4 % |
| Regió de Múrcia | 8,9 €/m² (jul. 2025) | +6,5 % |
| País Basc | 14,9 €/m² (set. 2025) | +5,7 % |
| Ceuta | 13,9 €/m² (set. 2025) | +6,9 % |
| Melilla | 10,2 €/m² (jul. 2025) | +2,8 % |
Fonts: Fotocasa, Idealista, Infobae, OCU, El País.
Conclusió
La bretxa del 44 % entre el que es demana i el que es paga per un habitatge a Espanya no és només una curiositat estadística: és una senyal de com el mercat s’ha anat allunyant de la realitat econòmica de les famílies.
A Catalunya, on la pressió turística i urbana distorsiona encara més els preus, la diferència entre oferta i compravenda és especialment visible.
L’habitatge torna a ser el mirall de la desigualtat territorial: de les illes, les costes i les capitals tensionades a l’interior que resisteix, el mapa mostra un país on el preu de “somiar amb una casa” i el de “comprar-la de veritat” ja no coincideixen.
