La decisió suposa un canvi estratègic rellevant. Fins ara, cada vegada que s’interrompia el servei ferroviari —ja fos a Rodalies o a Mitjana Distància— Renfe recorria a la subcontractació d’autocars. Amb la nova societat, l’operadora busca assumir part del control operatiu i econòmic d’aquests dispositius.
Una societat mixta amb majoria privada
El model escollit serà el d’empresa mixta: Renfe tindrà el 49 % del capital i l’operador privat el 51 %. La futura companyia arrencaria amb una flota estimada d’entre 50 i 100 autobusos i comptaria amb conductors propis.
Fonts del sector assenyalen que l’objectiu és doble: garantir disponibilitat de vehicles en moments crítics i reduir la factura derivada de la contractació externa, que en els darrers anys s’ha disparat a causa de l’augment d’obres i de la manca de conductors al mercat.
Més obres, més autobusos
El moviment no s’entén sense el context actual de la xarxa ferroviària. Les obres de modernització i ampliació impulsades per Adif han multiplicat els talls programats en diferents corredors, especialment a Catalunya i en grans nuclis urbans. A això s’hi sumen incidències tècniques i avaries que obliguen a activar plans alternatius de transport per carretera amb escàs marge de reacció.
En ciutats com Barcelona, els usuaris de Rodalies s’han acostumat que, davant determinades interrupcions, el trajecte ferroviari acabi en una estació provisional i continuï en autocar fins al destí. Aquesta fórmula, tot i que necessària, genera problemes logístics i costos elevats.
Estalvi i capacitat de resposta
La direcció de Renfe calcula que la nova estructura permetrà estalviar entre un 10 % i un 15 % respecte als actuals costos de subcontractació. Però més enllà de l’estalvi, la companyia busca guanyar agilitat. En episodis de talls massius o simultanis, trobar desenes d’autobusos disponibles en poques hores s’ha convertit en un repte creixent.
El sector del transport per carretera, a més, travessa una escassetat estructural de conductors, cosa que complica encara més la contractació puntual de serveis de gran volum.
Debat al sector
La iniciativa no està exempta de debat. Algunes empreses d’autobusos podrien veure en aquest moviment una entrada directa de l’operadora ferroviària en un mercat fins ara externalitzat. Altres, en canvi, podrien participar com a sòcies del projecte.
Per a Renfe, l’aposta s’emmarca en una estratègia més àmplia de control de costos i diversificació operativa en un moment en què la companyia ha tornat a números positius després d’anys de pèrdues. La creació de l’empresa mixta encara haurà de concretar calendari, soci i desplegament territorial.
El que sí que sembla clar és que, en un escenari de transformació ferroviària permanent, la frontera entre el tren i l’autobús és cada vegada més difusa. I Renfe ha decidit no quedar-se a l’andana.
