El turisme termal és un turisme de salut i benestar basat en l’aigua com a recurs natural, amb una forta càrrega patrimonial, històrica i cultural, i profundament vinculat al territori on neix. És un model que es desenvolupa majoritàriament en municipis petits i mitjans, sovint en comarques d’interior i àmbits rurals, i que contribueix de manera decisiva a l’equilibri territorial de Catalunya.
L’aigua termal: recurs natural, patrimoni i identitat
Les viles termals catalanes s’han construït al llarg dels segles al voltant de l’aigua termal, un recurs natural singular que ha configurat:
-
El patrimoni arquitectònic i urbà dels municipis.
-
La identitat local i cultural del territori.
-
Un model econòmic vinculat a la salut, el benestar i la cura de les persones.
L’experiència termal no és una activitat puntual ni massiva. És una experiència pausada, conscient i arrelada, que connecta salut, paisatge, patrimoni i vida local.
Un model territorial que genera equilibri
El turisme termal es desplega en diverses comarques del país, majoritàriament lluny dels grans pols turístics i de les dinàmiques metropolitanes. En aquests territoris, aquest model és especialment rellevant en entorns rurals i d’interior, on el turisme no és massiu però sí essencial per a la vitalitat del territori.
Un visitant de proximitat, fidel i sensible al preu
L’increment de l’impost no grava, per tant, un turisme internacional intensiu, sinó que impacta directament sobre la ciutadania catalana que opta per cuidar-se i gaudir del patrimoni termal del propi territori.
Una fiscalitat que no té en compte el territori ni el patrimoni
Des de l’Associació Balneària de Catalunya reclamen:
-
Una fiscalitat turística diferenciada, que tingui en compte el territori, el model i l’impacte real.
-
El reconeixement del turisme termal com a patrimoni viu, vinculat a la salut i al món rural.
-
Criteris de modulació territorial i estacional de l’IEET.
-
Evitar recàrrecs municipals que penalitzin municipis petits i d’interior.
-
Que la recaptació reverteixi en la protecció del recurs aigua, el patrimoni termal i la qualitat de vida local.
El termalisme és aigua, patrimoni i territori. És salut, temps pausat i arrelament. És una manera de fer turisme que cuida les persones i el país. Penalitzar fiscalment aquest model és anar en contra d’un turisme que contribueix a un futur més equilibrat, saludable i sostenible per a Catalunya.
