Un Granollers sòlid… i dominant a la primera meitat
El conjunt vallesà va signar una primera part de molt nivell. Ferm al darrere, disciplinat en defensa i amb una lectura perfecta per frenar homes clau com Peinado i els laterals riojans. El Granollers va aconseguir desactivar l’atac visitant durant molts minuts.
El resultat va ser un avantatge que fins i tot va semblar exagerat pel que es veia a la pista: 14-9 al descans. Cinc gols que premiaven la consistència local, però que deixaven una sensació clara a la graderia: el Logronyo no podia ser tan inofensiu durant 60 minuts.
I no ho va ser.
Desperta el Logronyo… i apareix Preciado
Després del pas pels vestidors, el partit va mantenir inicialment el guió (15-10, 15-11), amb un Granollers que semblava tenir-lo sota control. Però aleshores va emergir la figura del partit: Álvaro Preciado.
El riojà va canviar el ritme de l’encontre. Amb encert, personalitat i lideratge ofensiu, va anar retallant distàncies fins a situar el seu equip a només un gol, a mitja segona part (16-17). Des d’aquell moment, el duel va entrar en una fase d’intercanvi constant, amb avantatges mínims per als locals… però sense que arribés l’empat.
El Granollers resistia, però ja no dominava.
Panitti va sostenir… però no va ser suficient
A la porteria, Pau Panitti va ser el millor dels seus. Amb un notable 32% d’aturades (11 de 34), va sostenir l’equip quan més pressionava el Logronyo. Tanmateix, ni la seva actuació ni l’esforç defensiu van ser suficients en el tram final.
El conjunt d’Antonio Rama va anar perdent frescor ofensiva, va baixar prestacions en defensa i va permetre que el partit quedés obert fins a l’últim atac, després de tres errors ofensius que va acabar pagant molt cars, ja que el Logronyo no va perdonar.
Un empat amb gust de derrota
A falta de només cinc segons, de nou Preciado va aparèixer per signar el 24-24 definitiu, culminant una actuació excel·lent: 8 gols en 9 llançaments i 2 assistències.
Al Granollers, el pes ofensiu va recaure en Adrià Figueras, també amb 8 gols, mentre que noms habituals com Pablo Urdangarín (4), Marcos Fis (4 també però amb pitjor percentatge) o Bruno Reguant (3) van quedar per sota del que s’esperava en un partit de màxima exigència.
A la porteria visitant, ni Xoan Ledo (22%) ni Marcos Cancio (29%) van tenir una tarda especialment determinant, fet que reforça encara més la sensació que l’empat no va arribar per la porteria riojana… sinó per la insistència ofensiva liderada per Preciado i per la manca de solucions en la defensa vallesana per frenar-lo.
Tot segueix igual… però no és el mateix
L’empat deixa la classificació intacta: el Logronyo continua segon i el Granollers es manté tercer, a un punt, però l’impacte competitiu és diferent. Els riojans surten reforçats després de rescatar un partit que tenien perdut, mentre que el Granollers deixa escapar una oportunitat d’or per fer un cop sobre la taula.
A més, el calendari no convida a l’optimisme vallesà: els pròxims compromisos són exigents, especialment a la penúltima jornada amb partit clau a Irun davant el Bidasoa. Mentrestant, el Logronyo afronta un duel clau a Lleó davant l’Ademar i, si el supera, s’ho jugarà davant el Barça, que pot marcar el seu sostre real aquesta temporada. Per tant, el BM Granollers ja no depèn de si mateix, mentre que els riojans sí durant les cinc jornades de Lliga Asobal que resten.
En qualsevol cas, aquesta nit de Divendres Sant, a Granollers, no va guanyar ningú. Però si algú va sortir més satisfet de l’empat… va ser el BM Logronyo.
