L'operació va ser tan previsible com maldestra. Aprofitar la presència del Pontífex per tornar a situar l'anomenat «conflicte català» al focus mediàtic. Banderes estelades on no corresponien, intents d'introduir consignes alienes al protocol previst i una estratègia perfectament calculada per desviar l'atenció del veritable protagonista de la jornada: el Papa.
El resultat va ser un fracàs tan sonor com revelador. Segons diverses informacions, centenars de cantaires vinculats a les corals participants van ser apartats després de detectar-se actuacions incompatibles amb les normes establertes per a l'acte. La intervenció dels cossos de seguretat va evitar que la cerimònia es transformés en l'espectacle polític que alguns pretenien.
El més significatiu no és l'incident en si, sinó el que representa. Puigdemont sembla haver esgotat completament la seva capacitat d'oferir propostes per a Catalunya. Fa temps que va deixar de construir per limitar-se a provocar. Ja no lidera cap projecte de futur; simplement intenta mantenir-se present en la conversa pública mitjançant polèmiques cada vegada més artificials.
Mentre Catalunya afronta problemes reals —habitatge, infraestructures, sanitat, educació, seguretat o competitivitat econòmica—, l'expresident continua instal·lat en una política de símbols, gestos i confrontacions estèrils que cada vegada interessen menys ciutadans. I encara es pregunta per què Sílvia Orriols li està menjant la torrada...
La realitat és que Catalunya ha continuat avançant sense Puigdemont. La societat catalana és avui molt més complexa, plural i pragmàtica del que alguns voldrien admetre. I la immensa majoria dels catalans estaven molt més interessats a escoltar el missatge humanista de Lleó XIV que no pas a assistir a un altre intent desesperat d'instrumentalització política.
Potser ha arribat el moment que Puigdemont comprengui que el seu temps polític s'ha acabat. Els lideratges no són eterns i les societats evolucionen. Continuar intentant convertir qualsevol esdeveniment en un altaveu personal, brandant banderes inexistents i conflictes lingüístics inapropiats, no només resulta improductiu, sinó que comença a provocar una sensació de cansament i de saturació fins i tot entre aquells que un dia li van donar suport. Només li queden els seus incondicionals que li deuen el sou i els pocs de l'ANC, Òmnium i companyia que li segueixen el corrent i li deuen les subvencions.
La visita del Papa serà recordada pel seu missatge de concòrdia, dignitat humana i esperança. L'intent d'alguns d'utilitzar-la per reobrir velles trinxeres polítiques quedarà com una nota a peu de pàgina. Una més en la llarga llista d'oportunitats perdudes d'un lideratge que fa temps que va deixar d'oferir solucions per limitar-se a buscar titulars.
Si us plau, amnistieu-lo i deixeu que torni a Catalunya perquè s'adoni que ningú no l'espera, que el seu moment ha durat tant que els catalans se n'han cansat.
