Si el procés de formar-se la voluntat de votar un o altre partit seguís el mètode científic, l’empíric de prova-error, el d’observar resultats acreditats dels quals extreure conclusions lògiques, fa molts anys que els dos grans partits tradicionals, PP i PSOE, haurien d’haver desaparegut de la nostra vista. Perquè, sens dubte, ocasions i proves n’hem tingut més que suficients, i resultats d’error en tenim per donar i per vendre.
L’últim episodi que ens porta a concloure que alguna cosa no funciona en aquesta equació per la qual uns es presenten a les eleccions i altres decidim qui mereix el nostre respecte i suport, a qui atorguem la nostra confiança, és el dels títols falsos que, de sobte, han començat a aflorar com bolets. I el pitjor no és que hi hagi polítics amb títol o sense: el greu de veritat, i sembla que no volem adonar-nos-en, és que ens hagin estat enganyant fent-se passar per qui diuen ser sense ser-ho realment. Mentint-nos. A veure si ens n’adonem.
A l’escalf del cas de la popular Noelia Núñez s’hi han afegit altres que ja coneixíem pels mitjans, com el dels socialistes Óscar Puente i el seu màster que no ho és, o Pilar Fuentes i les llicenciatures que mai va cursar. De fet, l’origen de tot aquest embolic ha estat, precisament, la incontinència tuitaire del ministre socialista de Transports contra aquella diputada del PP madrileny, i que avui se li gira en contra com un bumerang, tal com és la supina torpesa dels qui gestionen la cosa pública.
El penúltim cas, perquè no penseu que això ha acabat, ni molt menys, que encara ens queden sorpreses per descobrir, ens arriba d’un funcionari públic i polític, també socialista, valencià per més detalls, José María Ángel Batalla, que ha estat ni més ni menys que gairebé quatre dècades gaudint d’un càrrec públic del qual ara, òbviament, ningú pot donar explicació sobre com el va obtenir quan la titulació acadèmica que havia de presentar ni tan sols existia. Si ja sabem que el citat Ángel Batalla va ser alcalde i senador, i fins fa poc comissionat del Govern per a la DANA soferta per la Comunitat Valenciana, sembla evident que, com us indicava al principi, fa molts anys, molts, que votem els pitjors. I no pas pel currículum, que segurament també, sinó per la manca absoluta de dignitat i honestedat. Votant-los a ells i a qui els hi posen.
Aviat possiblement es sabrà que l’esposa d’Ángel Batalla, Carmen Ninet, filla d’un destacat socialista valencià de tota la vida, també hauria fet de les seves amb títols inexistents i/o falsos per viure a costa de tots, compte, així com escollida en processos electorals, després de ser regidora i diputada autonòmica a les Corts Valencianes. Així doncs, des del punt de vista d’aplicar un mínim de visió científica al tema, hem de coincidir que, sens dubte, tantes coincidències no són possibles ni lògiques.
Però si ja és sorprenent tot el que venim sabent aquest estiu, que s’ha escalfat força amb aquest tema, encara ho és més que aquest sigui l’enèsim episodi de la vergonya dels partits polítics tradicionals i els seus integrants, als quals hem vingut donant la nostra confiança a través del vot de manera constant i continuada. Perquè si ara és l’escàndol dels currículums acadèmics, abans va ser l’historial de mil trampes per ficar mà als fons públics i transferir-los a butxaques privades, quan no destinats a despeses dels seus partits. En tot cas, finançaments tots tan il·legals: els d’una vida de funcionari, la reforma d’una seu, o les despeses electorals amb què crear imatge i marca.
I és que després de gairebé mig segle de proves, hauríem de ser prou “científics” per saber què falla i què val la pena provar. Perquè intents n’hi ha hagut, i hem estat tan absurdament necis com per tornar a permetre que les estructures de qui no ho han fet bé perdurin i ens ofereixin com a nou allò que ja hem comprovat: corrupció i mentida. Perquè que ens menteixin amb tenir un currículum inexistent és igual de corrupte que robar-nos, perquè això només és l’avantsala del frau. O pitjor encara: voler convèncer-nos que ens roba gent preparada, quan són simples lladregots. Com sempre…
Que deixem de votar els pitjors, els qui ens han enganyat o els qui ens diuen que els seus són els més preparats, depèn de nosaltres.
A veure si aprenem a dir que fins aquí hem arribat.
