Una xifra que no deixa de créixer
Des de 2015, 18.682 pacients han mort a Catalunya esperant una operació. L’evolució anual és preocupant:
• 2015: 1.194 morts
• 2020: pic de 2.271, vinculat a la pandèmia
• 2024: 2.151 defuncions, consolidant una tendència persistent per sobre dels 2.000 casos anuals
Aquesta xifra representa un increment del 80% en deu anys. Davant d’aquest fet, la portaveu nacional de Sanitat a Vox, María García Fuster, ha publicat a la xarxa X un contundent missatge denunciant el mal funcionament de la Sanitat catalana.
☠️18.682 catalanes han muerto en los últimos 10 años esperando una intervención quirúrgica.
— María E. García Fuster (@MariaEGarciaFu2) August 11, 2025
¿La causa?
1) Falta de profesionales: exigencia C1 catalán.
2) Colapso por inmigración ilegal.
3) Despilfarro sanitario: la Generalidad nos roba.
¿Los culpables?
PSC y separatistas. https://t.co/FXIUYORXws
Demores que llasten l’atenció sanitària
El 32,5% dels pacients a Catalunya esperen més de sis mesos per a una operació, amb una mitjana de 145 dies d’espera. Només tres comunitats autònomes superen aquesta xifra: Extremadura (mitjana de 178 dies), Andalusia (176 dies) i Cantàbria (151 dies). En termes absoluts, Catalunya lidera el nombre de pacients en llista: 196.911 el desembre de 2024, la qual cosa es tradueix en una ràtio de 25,10 pacients per cada 1.000 habitants, només per darrere de Cantàbria amb 29,37.
Especialitats més afectades
Les especialitats amb més pacients pendents són:
• Traumatologia: 45.993
• Cirurgia general i digestiva: 41.529
• Oftalmologia: 33.560
• Urologia: 17.025
• Altres inclouen Otorrinolaringologia, Cirurgia maxil·lofacial, Ginecologia, Cirurgia vascular, Plàstica, Pediàtrica, Dermatologia, Neurologia, Toràcica i Cardíaca.
Una crisi estructural sense fre
Tot i que el Ministeri de Sanitat ha reiterat el seu compromís per reduir aquestes demores, les dades evidencien que les mesures actuals no han estat suficients per revertir la tendència. Associacions de pacients i professionals sanitaris reclamen reforçar la coordinació interterritorial i millorar l’eficiència del sistema per evitar morts que podrien ser evitables.
Aquest panorama posa de manifest que el col·lapse quirúrgic a Catalunya no és un episodi passatger, sinó una crisi crònica que exigeix solucions estructurals urgents després del pas dels diversos governs nacionalistes que, en els darrers anys, s’han preocupat per altres coses en lloc de garantir la salut als catalans.
