Tanmateix, la sensació que va deixar el debat va ser ben diferent. Sánchez va reiterar el seu respecte per la sentència, va defensar que els condemnats ja no formen part de la direcció socialista (tot i que no va recordar que fa pocs mesos Ábalos era el número dos del partit i encara diputat al Congrés) i va rebutjar qualsevol responsabilitat personal. Però va dedicar bona part de la seva intervenció a carregar contra el Partit Popular i Vox, denunciant una suposada estratègia per presentar una imatge de corrupció generalitzada del PSOE i del Govern. A més, va descartar de manera taxativa qualsevol avançament electoral i va deixar clar que la seva intenció és esgotar la legislatura fins al 2027.
El PP i Vox exigeixen eleccions
La resposta de l’oposició va ser contundent. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar Sánchez de ser el principal responsable polític d’haver promocionat i mantingut durant anys Ábalos com una de les figures més poderoses del PSOE. Els populars van insistir que la sentència suposa un abans i un després i van reclamar eleccions immediates.
Per la seva banda, Santiago Abascal va endurir encara més el to i va presentar el Govern com un projecte políticament esgotat i moralment desacreditat, insistint en la necessitat d’un canvi de cicle polític.
Els socis nacionalistes augmenten la pressió
Més significatiu encara va ser el comportament d’alguns socis parlamentaris del Govern. Tant Junts com el PNB van evitar tancar files amb Sánchez i van reclamar explicacions addicionals. Especialment cridanera va ser la posició de Junts, que va elevar el to fins a plantejar la necessitat d’una dimissió del president i una profunda renovació política. La seva portaveu, Miriam Nogueras, va indicar que prengués nota de la dimissió de Starmer al Regne Unit fa uns dies i deixés que fos el mateix PSOE qui escollís un candidat per rellevar-lo i esgotar la legislatura.
És a dir, que l’actual president fes un pas al costat per no acabar malmetent tota la legislatura i els pactes assolits durant aquest període que, entre altres qüestions, tenen pendent la solució definitiva de l’amnistia a Carles Puigdemont.
El PNB va mantenir una actitud més institucional, però també va traslladar el seu malestar pel deteriorament de la situació política i l’acumulació d’escàndols que envolten l’Executiu. Precisament en una setmana en què al partit nacionalista basc li ha esquitxat el cas Leire a través de les subvencions a Tubos Reunidos i les reunions amb el seu anterior president, Andoni Ortúzar.
ERC marca distàncies
La intervenció més incòmoda per a Sánchez va arribar des del seu propi bloc d’investidura. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va ser especialment dur en preguntar-li directament si coneixia el que estava passant amb Ábalos, recordant que havia estat una de les persones de màxima confiança del president i peça clau en les negociacions d’investidura. Rufián també va criticar l’estratègia del «i tu més» utilitzada pel PSOE per defensar-se i va reclamar una resposta més autocrítica.
ERC manté el seu suport parlamentari al Govern, però cada vegada és més evident que intenta diferenciar-se dels problemes del PSOE i protegir el seu propi espai polític davant el desgast creixent de Sánchez.
Podem trenca definitivament
Mentrestant, Podem va anar encara més enllà. Ione Belarra va sostenir que el cicle polític de Pedro Sánchez està esgotat i va insinuar obertament la necessitat d’obrir una nova etapa política. Paradoxalment, la formació morada apareix avui més a prop de demanar eleccions que alguns dels socis nacionalistes de l’Executiu.
Un president que resisteix
La conclusió política de la jornada és clara. Pedro Sánchez ha optat per la resistència. No ha ofert cap gest que apunti a una convocatòria electoral anticipada, ni a una qüestió de confiança, ni a una remodelació política de gran abast. La seva estratègia passa per aguantar, confrontar amb l’oposició i confiar que els seus socis parlamentaris continuïn considerant menys costosa la seva continuïtat que l’arribada d’un Govern del PP i Vox.
Però la sessió també ha evidenciat una cosa rellevant: fins i tot entre aquells que mantenen viu l’Executiu creix la incomoditat. El PP i Vox exigeixen eleccions; Junts i el PNB endureixen les seves advertències; ERC es distancia; i Podem qüestiona directament la continuïtat del projecte. Sánchez conserva els vots per continuar governant, però cada vegada sembla tenir menys aliats disposats a defensar-lo públicament.
