Fins aquí, res de sorprenent: la televisió pública estatal torna a ser camp de batalla política, amb acusacions de “sectarisme” i control governamental. Però la pregunta incòmoda és una altra.
Si el Senat és —almenys en teoria— la cambra de representació territorial, per què el focus es queda sempre en RTVE i no s’amplia al conjunt del sistema audiovisual públic a Espanya?
Perquè RTVE no és l’únic actor. Ni de bon tros.
Aquí hi ha TV3, però també Canal Sur, ETB o TVG. Totes finançades amb diners públics. Totes amb una influència directa en l’opinió pública dels seus territoris. Totes, a més, sota control polític autonòmic. I amb una gran diferència respecte a RTVE, l’ens públic de tots els espanyols: les autonòmiques sí que poden emetre, i cobrar, publicitat.
I, tanmateix, el Senat —que hauria de ser el lloc natural per a aquest debat— no sembla interessat a obrir aquest meló.
No deixa de ser una paradoxa. Existeix fins i tot una comissió específica per controlar RTVE a les Corts, compartida entre Congrés i Senat, precisament per garantir la seva funció de servei públic. Però quan es tracta de les televisions autonòmiques, el control es dilueix, es fragmenta… o directament desapareix del debat nacional i es circumscriu al “local”, convertint-se en moneda de canvi entre partits polítics amb poder autonòmic.
El resultat és un model asimètric: s’investiga allò estatal, però s’ignora allò autonòmic; s’exigeix pluralitat a Madrid, però no sempre als territoris. Ni, fins i tot, a la mateixa Telemadrid, que mira que els queda ben a prop…
I aleshores torna la pregunta inicial, cada cop més incòmoda: és el Senat realment la cambra de les autonomies… o només un camp de batalla més entre partits? Perquè si ho fos de veritat, la investigació no es quedaria en RTVE. Començaria aquí, sí. Però acabaria a cada televisió autonòmica.
Al final, aquest toro es lidia plaça a plaça, és a dir, autonomia a autonomia, en lloc de fer-ho de manera unificada perquè les conclusions que extreguin els senadors sobre la manipulació (o no) televisiva s’estenguin a tot el territori nacional.
