El rastre documental apunta a un xoc: Torres pressionant per desbloquejar contractes de tests i mascaretes vinculats a la xarxa de Víctor de Aldama, i Illa, des de Sanitat, resistint, demanant temps o posant traves tècniques. El titular que millor resumeix l’escena —amb paraules del mateix Torres— seria: “No hi ha puta manera amb l’Illa”.
Què diuen els papers (i els WhatsApps)
La peça clau d’aquest gir són els nous extractes incorporats per la UCO. Segons diversos mitjans que han accedit a l’informe, Torres va demanar “import econòmic” i “nom de l’empresa” per empènyer els pagaments a Soluciones de Gestión (la societat de la trama) “per influència de Koldo”, i va assegurar estar “a sobre” de l’assumpte. Europa Press i EFE situen l’acció en la reclamació de factures en ple 2020 i 2021, malgrat les reserves dels tècnics sobre la qualitat i la legalitat.
El HuffPost i El Español afegeixen que la Guàrdia Civil enllaça aquestes gestions amb reunions i missatges de coordinació entre Torres i Koldo, i que la pressió anava dirigida a fer que el Govern de Canàries desbloquegés pagaments milionaris per material sanitari qüestionat.
La fricció amb Illa apareix de manera explícita als missatges publicats avui per El Debate: Torres escriu a Koldo que Illa li va demanar “una setmana” pels antígens i, passat el termini, continuava “posant traves”. D’aquí esclata la frase: “NO HI HA PUTA MANERA AMB L’ILLA!! Li he demanat un fotut mes de prova i ni així”. En aquell intercanvi, Torres fins i tot contempla “elevar” l’assumpte a Ábalos o a Pedro (el president del govern) i es queixa que el bloqueig el “destrossa” políticament a Canàries.
El Confidencial, El Independiente i The Objective completen el quadre: documenten oposició de funcionàries i tècnics del Servei Canari de Salut, el canal directe de Koldo amb el ‘número dos’ de Torres i expressions del mateix Torres que reflecteixen l’ansietat per tancar “el pelotazo” o “aixecar-ho a l’aire” si no es resolia. Aquest llenguatge intern, lluny del BOE, ajuda a entendre per què el cas ha passat del terreny penal al polític.
La versió de Torres (i la resposta política)
Torres nega delictes i sosté que va actuar amb l’aval dels òrgans de control, que no hi va haver suborns ni tractes de favor, i demana disculpes públiques a aquells que —segons ell— l’han difamat. Però, en paral·lel, el PP i Coalició Canària exigeixen la seva dimissió, i l’oposició amplifica l’enquadrament de “pressions” a funcionaris per afavorir l’empresa d’Aldama. Avui, ràdios i digitals obren amb aquestes dues músiques simultànies: defensa tancada del ministre davant un vendaval de retrets.
Quin paper juga Illa en tot això?
El paper d’Illa apareix en dos nivells. El documental, amb missatges en què Torres es queixa de la “resistència” de Sanitat per autoritzar o validar compres d’antígens i mascaretes. I el polític-tècnic, amb un ministeri que —segons Illa— sotmetia les ofertes a una “anàlisi rigorosa” de solvència i qualitat.
Si es creuen ambdues capes, emergeix una tensió clàssica de la pandèmia: pressió política per solucions ràpides versus barreres reguladores i tècniques al ministeri. El xoc, segons els mateixos missatges, el guanya Illa, que no flexibilitza i retarda o frena la via reclamada per Torres i Koldo.
L’angle clau: el “bloqueig” com a tallafocs
El cas no es tracta només de si hi va haver o no delicte; també de quins frens institucionals van funcionar. A la vista del material, el “bloqueig” d’Illa va operar com a tallafocs administratiu: demanar temps, exigir informes, dubtar de la qualitat, i —en la pràctica— no validar dreceres que altres actors pressionaven per obrir. Des de Canàries, aquest bloqueig es va viure com una amenaça política per a Torres (dependent de socis i de l’opinió pública en plena crisi sanitària), d’aquí el seu llenguatge tens i l’impuls per “escalar” a Ábalos o Moncloa. No va poder amb Illa. I aquesta impossibilitat és avui el cor del relat.
Cronologia mínima per orientar-se:
- Abril–novembre de 2020. Contractes i pagaments per material sanitari (mascaretes, tests) vinculats a Soluciones de Gestión; Sanitat (Illa) demana temps i posa reparos tècnics. Missatges de Torres a Koldo per “desencallar”.
- 2024–2025. La UCO incorpora nous missatges i informes: pressions, sol·licituds d’imports i noms d’empreses, reunions i circuits d’influència de Koldo a Canàries.
- 3–4 de novembre de 2025. Publicacions sincronitzades (EFE, Europa Press, El Confidencial, El Independiente, HuffPost, El Español): detall de xats, paper de Koldo, defensa de Torres i petició de dimissió per part de l’oposició.
Què queda obert?
El recorregut judicial. La UCO ha enviat material a l’Audiència Nacional; hi haurà noves diligències, i el pes penal de les “pressions” o de les decisions de despesa es dirimirà en seu judicial, no mediàtica.
La responsabilitat política. Tot i que Torres insisteix en la seva innocència, la traducció política d’haver empès pagaments a una empresa avui sota focus judicial és un cost evident; l’oposició ja n’ha demanat la sortida.
El paper de Sanitat. La documentació coneguda avui reforça la idea que Illa no va cedir. Fos per convicció tècnica, prudència jurídica o ambdues, aquest “bloqueig” va funcionar com a límit institucional davant la pressió creuada.
Conclusió: Torres no va poder amb Illa i el seu bloqueig.
