Allò que en altres circumstàncies podria haver passat com una anècdota surrealista, ha encès un debat social de gran abast. El cementeri, considerat un espai sagrat de respecte i memòria, especialment en llocs com el mausoleu d’un dels artistes més universals nascuts a Alcoi, s’ha convertit en plató de cinema per a adults.
Molts veïns i col·lectius no només veuen aquest acte com una “falta de sensibilitat”, sinó com un menyspreu directe a la memòria de Camilo Sesto i als sentiments de tota la comunitat.
Una decisió sense filtres ètics enmig d’una crisi social sobre abusos
La polèmica no arriba en un moment qualsevol. El PSOE porta mesos al punt de mira per múltiples casos relacionats amb abusos, assetjament i conducta inapropiada dins de les seves files i càrrecs públics, cosa que ha generat una atenció social extrema sobre com es gestionen aquests assumptes i, sobretot, com es percep la responsabilitat dels seus dirigents.
Tot i que la notícia d’Alcoi no tracta sobre abús sexual, sí que exemplifica de manera simbòlica —i per a molts, dramàticament— una percepció de manca de criteri i sensibilitat per part d’autoritats socialistes quan cal decidir què és acceptable en espais públics sensibles, sobretot si la sensibilitat és catòlica.
Crítiques des de l’oposició i veïns
El portaveu del PP a l’Ajuntament d’Alcoi ha afirmat que “la permissivitat del govern municipal demostra una preocupant deixadesa de responsabilitats i una absència total de sentit comú”, destacant que un campament no ha de convertir-se mai en escenari per a continguts per adults, i molt menys al voltant d’una persona la memòria de la qual està lligada de forma tan forta a la identitat cultural de la ciutat.
A les xarxes socials i grups ciutadans d’Alcoi, els comentaris van des de l’estupefacció fins a la condemna més ferma, amb molts veïns qualificat el que ha passat de boirinaire i incomprensible.
Aquest episodi no és només una anècdota, una notícia d’una localitat espanyola més: ha obert un debat sobre límits, respecte comunitari i responsabilitat institucional en un moment en què l’opinió pública està especialment atenta a la conducta i les decisions de qui ocupen càrrecs de poder.
