Les declaracions es produeixen en el marc de la proposta impulsada per Vox —amb el suport del PP— per prohibir l’ús del burca i el nicab en espais públics, que ha estat rebutjada pel Congrés dels Diputats. Junts, per la seva banda, ha anunciat que presentarà una iniciativa pròpia centrada en la identificació facial i l’ordre públic, intentant marcar distàncies amb la formació de Santiago Abascal sense renunciar al debat sobre seguretat i integració, tot i que finalment sembla que aquesta iniciativa anirà acompanyada d’altres que no tindran el suport de la majoria de la cambra. Una jugada habitual entre els de Puigdemont i els de Sánchez.
Un encreuament de marcs polítics
L’estratègia de Vox és clara: situar el focus en la identitat cultural, la seguretat i la defensa dels drets de la dona com a eix de confrontació directa amb el nacionalisme català. Garriga ha utilitzat un llenguatge contundent, parlant de “presons de tela” i de “pèrdua d’identitat”, termes que busquen connectar emocionalment amb un electorat sensible a la qüestió migratòria i cultural.
Junts, en canvi, intenta evitar una fotografia parlamentària al costat de Vox, conscient del cost simbòlic que tindria a Catalunya, però també procura no aparèixer aliè a un debat que preocupa una part important de la seva base electoral. D’aquí la seva maniobra: rebutjar el text de Vox i registrar una proposta alternativa.
El factor Aliança Catalana
En aquest escenari emergeix un element determinant: el creixement d’Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Aquesta formació ha capitalitzat un discurs identitari dur en matèria migratòria i cultural, disputant a Junts un espai polític que històricament controlava l’independentisme tradicional.
La por a Junts no és només Vox, sinó l’erosió interna del seu electorat cap a opcions que combinen sobiranisme i discurs restrictiu en immigració. La pressió electoral és real: perdre votants cap a Aliança Catalana suposaria un debilitament estratègic en municipis clau i al Parlament.
En aquest context, l’acusació de Vox que Junts ha “islamitzat Catalunya” no és només un atac ideològic; és també un intent d’accelerar la competència dins l’espai nacionalista català, obligant Junts a endurir la seva posició o arriscar-se a continuar perdent suports.
Més enllà del titular
El debat sobre el vel integral planteja qüestions jurídiques i socials complexes: llibertat religiosa, igualtat de gènere, ordre públic i integració. Tanmateix, l’actual intercanvi polític evidencia que la discussió s’està lliurant en el terreny del relat i la disputa electoral.
Per a Vox, l’objectiu és consolidar el seu perfil com a referent en la defensa de la identitat nacional i cultural. Per a Junts, el repte és doble: evitar l’etiqueta de permissivitat i, alhora, no creuar línies que l’apropin a l’extrema dreta.
En definitiva, la polèmica no gira només entorn d’una peça de roba concreta, sinó al voltant de la redefinició del mapa polític català. I en aquesta redefinició, la por de Junts a continuar cedint espai davant Aliança Catalana s’ha convertit en un factor decisiu.
