Victòria sense brillantor del BM Granollers davant el Cangas (33-25)

Hi ha partits que es juguen amb passió, d’altres amb cap… i d’altres, simplement, perquè toca jugar-los. El d’aquest 1 de maig al Palau semblava pertànyer a aquesta última categoria. Tot i així, el BM Granollers va complir amb el mínim i es va endur els dos punts després d’imposar-se per 33-25 al Cangas Frigoríficos del Morrazo. El resultat, però, no ha d’enganyar. L’equip d’Antonio Rama va guanyar… però no va convèncer.

Una victoria indispensable
photo_camera Una victoria indispensable

Un equip sense espurna

La sensació que deixa el BM Granollers en les últimes jornades és preocupant. Des de l’eliminació europea, l’equip ha entrat en una dinàmica descendent: menys intensitat, menys frescor i, sobretot, falta d’objectius clars.

La primera part en va ser un reflex. Joc espès, errors i dificultats per imposar el ritme davant d’un rival que tampoc va destacar. Tot i que el resultat al descans era de 18-13, a falta de poc més de quatre minuts els vallesans només guanyaven per la mínima (13-12).

A la segona meitat, el partit es va mantenir sota control, però més per les mancances del Cangas que per mèrits propis. Les pèrdues de pilota del conjunt gallec i els seus desajustos defensius van facilitar la feina als vallesans, que tot i així van mostrar una preocupant falta d’encert davant la porteria gallega.

Objectius diluïts

El tram final de temporada ha deixat pel camí diverses oportunitats: eliminació europea, sense classificació per a la Copa de la Lliga i fora de la Copa del Rei després de la derrota a Osca.

Amb aquest panorama, el BM Granollers es queda amb un únic gran objectiu: assegurar la plaça europea. I, si els resultats acompanyen, intentar assaltar una segona posició que tindria doble premi: evitar fases prèvies europees a l’estiu i penjar-se una simbòlica medalla de plata a la Lliga Asobal.

Una cursa molt empinada

Les opcions de ser segon continuen vives, però depenen de múltiples factors. El Granollers ha de guanyar tot el que li queda: a casa davant el Conca, a la complicada pista del Bidasoa en un dels grans clàssics de l’handbol espanyol i tancar la lliga davant el Ciudad Real amb victòria.

A més, necessita ensopegades dels seus rivals directes: que el Logronyo perdi almenys dos partits, que el Bidasoa caigui, preferiblement davant el mateix Granollers, i que el Torrelavega deixi punts pel camí, encara que el goal average particular sigui favorable als catalans, per si de cas…

Més dubtes que certeses

A falta de tres jornades, l’equip continua en una posició privilegiada malgrat que depèn més dels demès equips que d’ell mateix, però la imatge oferta convida a la prudència. El Granollers guanya, sí, però transmet la sensació d’haver perdut aquella energia competitiva que el va fer sòlid durant bona part de la temporada.

El temps dirà si aquest triomf és només un tràmit més… o el punt de partida d’una reacció que, a dia d’avui, encara no apareix.