El pacte, articulat mitjançant sis esmenes transaccionals, permetrà que la proposició de llei —presentada per Junts fa més d’un any i congelada a la Comissió de Justícia— arribi finalment al primer ple parlamentari de febrer del 2026, amb perspectives d’una aprovació ampla.
Un objectiu: aturar els furts reiterats i les estafes lleus
La reforma proposa modificar l’actual tipificació de la reincidència perquè els delictes lleus repetits, com els furts de petit valor —entre ells el robatori de telèfons mòbils— es puguin castigar amb penes d’entre 1 i 3 anys de presó.
Fins ara, la multireincidència només s’aplicava quan la suma dels objectes sostrets superava els 400 euros o quan els delictes presentaven una certa gravetat.
El nou text elimina aquest llindar econòmic i desplaça el focus cap a la reiteració delictiva, responent a una preocupació creixent entre els consistoris i la ciutadania, especialment a Catalunya, on tant els Mossos com alcaldes han reclamat reformes.
A més, l’acord incorpora canvis en les estafes lleus repetides, així com en alguns delictes relacionats amb el tràfic de drogues a petita escala, com el conegut “petaqueig”.
Una geometria variable que sorprèn el Congrés
El pacte entre PP, PSOE i Junts arriba en un moment d’alta tensió política i trenca temporalment les dinàmiques de blocs. Per al Govern, suposa recuperar un espai de diàleg amb Junts després de mesos d’enfrontament. Per al PP, és l’oportunitat d’impulsar una agenda de seguretat ciutadana que considera prioritària. I per a Junts, l’acord certifica que l’Executiu està disposat a atendre una de les seves exigències més reiterades.
Al pacte s’hi podrien sumar altres formacions com el PNB o Vox, que ja han mostrat sintonia amb l’enduriment penal, cosa que anticipa una aprovació folgada.
Les crítiques, però, no s’han fet esperar. EH Bildu i Podem rebutgen el que consideren un “enduriment punitiu sense diagnosi social”, mentre algunes organitzacions especialitzades adverteixen que elevar les penes no resoldrà per si sol els problemes estructurals que hi ha al darrere de la delinqüència reiterada.
Impacte directe: què canviarà per al ciutadà
Si s’aprova definitivament, la reforma suposarà que els furts lleus comesos de manera repetida podran derivar en ingrés a presó, un fet excepcional en la legislació actual. El llindar dels 400 euros deixarà de ser referència per establir reincidència. Els robatoris de mòbils i objectes d’ús quotidià, encara que de poc valor, podran castigar-se amb més severitat si hi ha antecedents. S’amplia la capacitat dels jutges per valorar la perillositat o habitualitat de l’infractor.
L’impacte serà visible en ciutats on la multireincidència s’ha convertit en un debat permanent, com Barcelona, on el 2024 i 2025 van deixar xifres especialment significatives de furts repetits.
Un acord que contenta tothom i espavila els altres
Més enllà del seu contingut penal, el pacte té un clar efecte polític: obre una finestra de cooperació inesperada entre tres partits enfrontats en gairebé tot. A dos mesos del ple decisiu, el Congrés es prepara per a un debat de fons: fins a quin punt l’enduriment de penes és la resposta adequada per afrontar un problema que barreja factors policials, judicials, socials i econòmics.
La reforma, tot i estar avalada per una majoria ampla, tornarà a situar el focus sobre la seguretat ciutadana, un dels temes que més preocupen la població i que, de nou, reconfigura aliances en la política espanyola.
Amb aquesta iniciativa, Junts obliga el PSOE a desencallar una iniciativa que tenia aparcada, amb el propòsit de continuar mantenint la seva fràgil aliança mig trencada, mentre s’avança a una de les peticions estrella d’Aliança Catalana de Sílvia Orriols. El PP, mentrestant, demostra a Junts que és capaç de moure’s en aquest terreny fangós a la vegada que avisa Vox que per avançar cal pactar. I, el PSOE de Sánchez, en el fons contenta els seus alcaldes socialistes de les grans capitals com Barcelona i els postconvergents de Junts mentre posa una peça més damunt del tauler de la propaganda preelectoral.
