Quins bons vassalls si hi hagués un bon senyor!
Del que m’agradaria parlar ara és dels despropòsits que els ministres del nostre Govern (el més car de la nostra història) pretenen culminar amb projectes de llei que s’ajusten al seu perfil polític o a les exigències dels qui els donen suport, però que s’allunyen del bé comú i, amb la seva aprovació, fan mal a la democràcia i a les seves institucions.
Quan els ciutadans veiem com els tècnics, els de l’ofici, els que en saben del tema, els professionals a qui afecten cada decisió ministerial, es rebel·len contra aquests projectes de reformes legislatives com ho fan actualment, podem entendre que no són adequats per a l’interès general i que els polítics del Govern i els qui els donen suport només pretenen embrutar amb la seva ideologia les regles del joc democràtic sense contemplar el benestar i el progrés comú.
Dos exemples clars
Per aclarir el que he dit abans, desglossarem un parell d’exemples.
El primer afecta el portaveu del Govern i ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Sr. Bolaños.
Fins a cinc associacions de jutges i fiscals rebutgen els projectes legislatius del seu ministeri que pretenen modificar l’accés a la carrera judicial i l’Estatut del Ministeri Fiscal. Segons aquestes associacions —i qualsevol que llegeixi detingudament la llei—, aquests dos projectes amenacen seriosament la independència judicial i la separació de poders de l’Estat.
Els portaveus d’aquestes associacions avisen que aquestes reformes incrementen la politització de la Justícia.
L’enfrontament és tal que van convocar vagues com a protesta, amb un seguiment proper al 70 %.
En essència, les seves crítiques se centren en dos punts:
-
Amb la reforma de l’accés a la carrera judicial, s’obre una porta (per darrere) per a l’entrada a la judicatura de persones afins al Govern a través de l’estabilització (amb rebaixa dels requisits d’accés) dels jutges substituts. Qui no se sentiria “agraït” al partit que t’obre les portes per ser jutge sense haver de superar els dificilíssims graons exigits?
-
Amb la modificació de l’Estatut de la Fiscalia es pretén que les instruccions dels casos les facin els fiscals i no els jutges d’instrucció, com fins ara. Els fiscals guanyarien pes i, en especial, el fiscal general de l’Estat (que, com tothom sap, és nomenat pel Govern). No se m’escapa que les denúncies de casos de corrupció política podrien quedar en res i mai arribar a judici si així ho decidís un fiscal.
El segon cas afecta la vicepresidenta del Govern i ministra d’Hisenda, Sra. Montero.
En el seu cas, els tècnics, els qui en saben, és a dir, l’organització que agrupa el cos d’elit de l’Administració tributària (IHE), exigeixen la dimissió immediata de la ministra. Per què?
Perquè veuen impossible aplicar l’acord de finançament singular per a Catalunya sense que atempti contra l’interès comú.
Entenen que la seva aplicació faria desaparèixer l’Estat com a tal. Han presentat un informe exhaustiu on s’afirma, amb dades, que la llei, en cas d’aprovar-se, trencarà els principis bàsics de la Hisenda espanyola. Afirmen que es veuran seriosament afectats els creuaments d’informació per lluitar contra el frau fiscal i que, si s’atorga a Catalunya, com calculen que farà la llei, gairebé un 20 % de la recaptació total, serà impossible pagar, entre altres coses, les pensions.
Tampoc aprova aquest projecte de llei l’AIREF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), ja que afirma, entre altres motius, que aquest canvi legislatiu perjudicaria els contribuents, perquè incrementaria el temps de devolució en les declaracions anuals de la renda.
Conclusió
En els dos exemples veiem com els qui treballen dia a dia en els assumptes que els ministres volen remenar alcen la veu contra les reformes, en veure-les partidistes, interessades i allunyades del benefici general dels espanyols.
Hauríem d’escoltar-los i plantar cara al polític per impedir canvis legislatius que ens acabaran passant factura a tots de manera irreversible.
Així que… senyors i senyores ministres, deixin que els sabaters facin les sabates, consulteu-los, assessoreu-vos, formeu-vos i deixeu d’aplicar regles partidistes que només us beneficien a vosaltres i als vostres còmplices al Congrés.
