Quantes lleis d'educació s'han promulgat en democràcia?
A Espanya s'han promulgat vuit lleis d'educació d'abast estatal durant l'etapa democràtica. El marc actual es regeix per la LOMLOE (2020), que modifica l'anterior LOE (2006).
A continuació les teniu cronològicament per ordre d'aprovació:
- LOECE (1980): Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars.
- LODE (1985): Llei Orgànica Reguladora del Dret a l'Educació.
- LOGSE (1990): Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu.
- LOPEG (1995): Llei Orgànica de Participació, Avaluació i Govern dels Centres Docents.
- LOCE (2002): Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació (aprovada, però no arribà a desplegar-se).
- LOE (2006): Llei Orgànica d'Educació.
- LOMCE (2013): Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa.
- LOMLOE (2020): Llei Orgànica de modificació de la LOE, coneguda com a "Llei Celaá".
Addicionalment, a Catalunya, cal destacar l'aprovació de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (LEC).
De veritat calia tanta bellugadissa en tan sols quaranta-sis anys?
De veritat calien tantes provatures, assajos i experiments amb els nens i joves del nostre país?
Qui remena les cireres?
Polítics amb els seus equips assessors (incloses les empreses privades Innovamat o la Fundació Bofill) que probablement no han trepitjat mai una aula, controlen les administracions educatives i fan i desfan sense consultar l'opinió del professorat, que veritablement són els professionals que sí que entenen del tema, però que assumien els canvis amb resignació, sense formació i amb un imposat acte de fe.
I ja no només maneguen el currículum i a la metodologia sinó que els canvis també afecten l'avaluació. Pregunteu als ensenyants si estan satisfets amb el model avaluatiu actual. El manament "sagrat" és que ningú es pot sentir frustrat. Tothom ha de sentir-se guanyador, encara que no hagi fotut un brot durant el curs. Els informes actuals ja no diuen què saps i què no saps. Ara, els informes, sobretot a primària, són un compendi de frases personalitzades que han d'impulsar l'autoestima, la motivació, protegir les emocions i els sentiments de l'alumne... Així que la "nota" deixa de ser informativa del veritable nivell de cadascú i deixa de tenir sentit. L'avaluació actual disfressa resultats, suavitza i maquilla de manera que després quan venen les avaluacions internacionals externes i objectives, com: PIRLS, PISA, TIMSS i ICILS, el fracàs és absolut.
Les teories pedagògiques, psicològiques i neurocientífiques que volen donar ciment i suport al model educatiu actual han fet ballar als docents des del conductisme, passant pel constructivisme fins a l'aplicació de l'enfocament competencial - inclusiu (molt centrat en formació economicista com veurem al paràgraf posterior) i han confós completament als educadors (i encara més a famílies i alumnat) amb el seu llenguatge críptic i gairebé esotèric. Tot i així un bon nombre de professionals han cregut de bona fe que els canvis eren positius i un bon grapat d'equips directius s'han llençat a la piscina de la innovació imposant al claustre els seus plans de direcció farcits de metodologies actives i canvis de tota mena. Altres professionals, encara que són crítics amb les noves tendències s'han mantingut al marge del debat i han continuat treballant tal com li deien que havien de fer-ho.
Moltes persones il·lustrades i crítiques amb el model educatiu actual, assenyalen que el concepte de "competència" prové originàriament del món empresarial i laboral. Sostenen que organismes internacionals (com l'OCDE o el Banc Mundial) han imposat aquest model per adaptar el sistema educatiu a les necessitats del mercat, prioritzant la productivitat i el "capital humà" per sobre d'altres valors culturals o crítics de l'educació.
El model educatiu actual
El model educatiu actual, que pretén un ensenyament pràctic i significatiu, fàcil i divertit, allunyat de l'esforç, de la memorització i de la repetició; fa que els alumnes no consolidin cap aprenentatge ni contingut, ni tan sols la lectura o l'escriptura. Contra el que es pretenia, que no era altra cosa que l'alumne mobilitzés els seus coneixements per resoldre problemes reals en situacions complexes, els estudiants es troben sense eines, perquè no han assumit ni interioritzat cap dels aprenentatges bàsics.
Aquestes fórmules màgiques que prometien aprenentatges ràpids i nens feliços, ha desarmat de nivell cultural a les noves generacions i ha carregat de feina a mestres i professors que, per a més inri, no veuen ni un sol dels resultats previstos per aquests gurus.
No ignorem també, la voluntat de cada govern polític d'imposar en el currículum les ideologies "oficials" i políticament correctes (per a ells i del moment, és clar), ja sigui la catalanitat, l'antiespanyolisme, la diversitat sexual ...
Si afegim a tot això la idea nefasta de l' igualitarisme que per no deixar a ningú enrere iguala els coneixements per la part baixa, ja tenim el còctel complet.
Ja tenia raó en Serrat amb la lletra de la seva cançó i potser caldria preguntar al pare, com ell ho feia, què hem fet amb l'educació?
ICILS: International Computer and Information Literacy Study (Estudi Internacional sobre Competència Digital).
PISA: Programme for International Student Assessment (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Estudiants).
PIRLS: Progress in International Reading Literacy Study (Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora).
TIMSS: Trends in International Mathematics and Science Study (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències).
