Doncs va demostrar a tot aquells curts de vista que estaven molt equivocats; que sí, que una dona està tant capacitada ( i de vegades com s’ha demostrat a posteriori) com el que més per gestionar persones, no uniformes, valors socials no el “valor machorro” i també a dones fent el mateix treball que els homes. Només era una qüestió d’intel·ligència emocional.
I aquesta demostració de saber fer, de sortir-se de totes les trampes explosives que alguns mals polítics li anaven posant en el camí per que fracassés, es va convertir en un xiuxiueig constant per desgastar-la només per enveja.
Tan sols els que anàvem dins del vehicle oficial amb vostè quan sortia de les reunions, i ens tenia la confiança de comentar-nos alguna de les seves decepcions, sabem de la seva fortalesa i de les seves capacitats per lluitar positivament contra tanta mala baba (per no dir un altre cosa).
Només el que estàvem al seu costat en aquells moments difícils del 94 sabem les falsedats que es van escriure de vostè, sobre tot en el tram final del seu mandat, i que vostè com bona política mai va voler desmentir per no donar més munició als que envejaven el seu càrrec.
Recordo amb ràbia com van arribar a tergiversar sobre el motiu de la seva dimissió fent creure a la opinió publica que havia estat una condició “sine qua non” del President Pujol. Res més lluny de la realitat.
La política de vegades és fang, i els catalans sempre tant primmirats no som una excepció, i aquí volia arribar, si hi havia una excepció a tant interès privat en la política, aquesta era vostè, va ser una gran servidora pública, una persona que va entendre la política com un acte de responsabilitat, compromís i vocació de servei. La seva visió de futur, el seu treball va deixar, entre altres coses, el camí obert pel futur professional dels mossos d’esquadra, no només en les lleis i els projectes que va aconseguir impulsar, sinó també en la confiança i en la esperança que va saber implantar en uns professionals fins a les hores orfes d’un lideratge clar (encara recordo els viatges a Madrid per negociar competències).
El seu lideratge, era un lideratge diferent, més subtil, més femení, no basat en el “galons” testosterónics del que ostenta el poder, el seu era un lideratge basat en l'honestedat, el diàleg i la cerca constant del bé comú. Va saber escoltar, estendre ponts de diàleg i prendre decisions pensant sempre en Catalunya i en el futur de tots i totes.
Va ser, i ho és encara, un exemple d'integritat i de dedicació (encara recordo les jornades diàries de 15/17 hores), valors que seguiran inspirant als que si creuen en una política propera, humana i justa, i he de dir que a mi particularment m’ha servit de model en la meva etapa de Regidor de Barcelona intentant aplicar tot allò que vaig aprendre de vostè, sobre tot demostrar-me a mi mateix que la política es pot exercir amb dignitat.
Se que em deixo moltes coses per dir-li, però si que volia agrair-li que entengués des del primer dia la dificultat del treball de protecció d’un escorta, no permeten que em convertís només en una ombra constant i silenciosa al seu costat, demostrant-me sempre aquell respecte, complicitat i confiança tant necessari per un treball on sense voler et pots arribar a jugar la vida.
Fins sempre Consellera, desitjo que el seu llegat continuï guiant el camí de la societat catalana, i ja posats a demanar, d’algun que altre polític en actiu.
