En la esquela de Eli hay una rosa y el poema “Una Rosa de amor” que Francesc Barbachano publicó en su libro Luces y Sombras y un espacio para la muerte, y que reproducimos a continuación.
UNA ROSA D’AMOR
Tu vingueres amb rostre adolescent,
tan blanca i bruna com la nit serena.
Somnien els infants en Reis d’Orient
i jo en la teva faç de gràcia plena.
Vora el mar blau creix la rosa encesa
i en més d’un clima viu i s’hi cultiva,
però, al teu jardí, ple de bellesa,
com fer-hi arribar ma flor captiva?
Jo penso que, si gòtica és la rosa
i subtil l’oreneta en el seu vol,
de cor puc oferir-te millor cosa.
I a dintre meu trobar-hi més consol,
en dedicar-te, encès el llavi ardent,
catorze versos a cavall del vent.
Francesc Barbachano
Descanse en Paz
