Han patit, al llarg de la seva història a la ciutat, persecucions i vexacions i han vist cremar la seva església de la Verge de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua en dues ocasions. Però el sacrifici més gran d'aquesta comunitat religiosa va venir quan sis dels seus frares van ser assassinats durant la guerra civil per part de milicians republicans. Fa vint-i-cinc anys el papa Joan Pau II els va beatificar.
I amb tot, encara són aquí, amb resiliència i entrega.
La tasca evangèlica i apostòlica dels frares franciscans és força coneguda tant pels granollerins com per les persones de les viles properes, però potser és més desconeguda la seva tasca social actual.
La comunitat franciscana no és, actualment, massa nombrosa i així i tot, l'empremta dels seus projectes és molt notòria.
Començarem destacant la seva tasca acollidora que poques institucions fan, incloses les de l'administració. És a dir, allotjar als desvalguts. A les dependències de l'antic seminari han allotjat a quatre famílies vulnerables, una marroquina, una de Mauritània, una de Guinea-Bissau i una quarta del Perú. La idea inicial era de fer de pont provisional durant sis mesos fins que aquestes famílies trobessin habitatge propi. Però tal com està el mercat immobiliari... algunes d'aquestes famílies porten ja diversos anys allotjades allà.
Però els frares, a més, distribueixen aliments a unes 150 famílies de l'entorn i ho fan cada tres setmanes. El banc d'aliments els proporciona el material i voluntaris de la Càritas Parroquial s'encarreguen de la preparació i la distribució. Tots els dimarts es formen llargues cues a la Plaça Jacint Verdaguer de gent de tota raça i condició amb carros de la compra, esperant aquest suport.
La tercera acció social de pes és el que ells anomenen Cafè franciscà. Es tracta d'un espai de trobada per a gent desvalguda i del carrer. Els dimarts i els dijous de 10 a 12 hores del matí, s'obren les portes del convent i un munt de persones participen d'aquests esmorzars, trencant la seva soledat i compartint una estona on se'ls escolta i acull.
Per últim, volem referir-nos als tallers gratuïts que mobilitzen a més de cent persones. Es tracta de tallers de llengua castellana i catalana, d'electricitat i de costura que imparteixen una vintena de voluntaris, alguns dels quals són docents jubilats.
És d'agrair que en els temps que corren, es presentin iniciatives d'aquesta mena que acullen a qualsevol persona necessitada, sense importar l'origen o la religió que practiquin.
